Antoni Bassas recomana a Twitter Mediterráneo, una pel·lícula sobre Open Arms. L’actor Pep Cruz diu també a Twitter «ens vàreu trair» (l’accent és cortesia meva) als líders independentistes i Pep Guardiola va aprofitar l’amnistia fiscal del president Rajoy per regularitzar un compte que tenia a Andorra. Això és Catalunya la primera setmana d’octubre de 2021, just quan celebrem el quart aniversari de la pinyata de 2017.

Bassas, equivocat en tot i sempre, no entén que Open Arms afavoreix el negoci de les màfies i el tràfic de persones, i que fa de la immigració il·legal el seu negoci i la seva propaganda. Aquesta manca d’intel·ligència, històrica en el periodista, és la mateixa que el du a no entendre la política catalana, ni què és un Estat, ni com funciona. Guardiola, que cobra 27,5 milions d’euros del City, també fa el mec vestint samarretes d’Open Arms, tal com donà a Espanya lliçons de democràcia posant d’exemple com de bé funcionen les coses a Qatar. Vull dir que el Pep no és un primerenc en l’apologia del cinisme i de la màfia. No l’he vist mai lluint una samarreta de Rodrigo Rato, a qui tant hauria d’agrair les facilitats que li va posar per blanquejar el negre que tenia a Andorra: fóra més sincer i s’assemblaria molt al Pep i l’obsessiva relació que té amb els diners. Per això no ha volgut ajudar el club que el va fer com a jugador i entrenador, i ha preferit el caixa cobri del xeic àrab, que socórrer el seu club i el seu país. Ell sempre s’ha estimat molt més el merchandising dels naufragis falsos que el sacrifici dels rescats de veritat. És Open Arms Pep. La barreja de cinisme, pedanteria, ignorància i gasiveria és realment insòlita en el seu cas. Tanta farsa, i tanta comèdia, posades al minuciós servei del mal.

Pep Cruz, aquesta primera espasa de la intel·lectualitat catalana, acusa els líders del procés d’haver-lo traït, en un tuit que és tot ell una traïció a la llengua catalana. Els de la seva generació solen dir que per culpa de Franco no van poder estudiar en català, i així s’amaguen de la seva deixadesa sota les faldilles del general. No estimeu res, sou la gran decepció d’un país, i us mereixeu totes les traïcions, que d’altra banda heu propiciat vosaltres. Catalunya és el català, heu treballat en català i no sou capaços d’escriure’l dignament. Franco fa 46 anys que va morir, i vosaltres, els patriotes, encara el feu servir d’excusa de tots els vostres fracassos, i no us heu pres la molèstia d’aprendre la vostra llengua. No heu tingut temps? De quina traïció pot parlar Pep Cruz quan ell és un analfabet i menysprea la seva eina de treball? Pep Cruz i el seu humor lamentable, Pep Cruz i la seva manca de professionalitat, Pep Cruz i la seva queixeta de fireta són la metàfora i l’explicació d’aquesta derrota nacional. Tot el que a Catalunya li ha passat cap en un dels seus penosos acudits. El gotelé de les parets de casa seva és l’estètica –i l’ètica– d’aquest independentisme tronat, fallit i insincer que no vol pagar mai el preu. Soldadets de paper d’estrassa, laments de vedet caducada, els polítics que acuseu de traïdors són els que vosaltres vau votar i encimbellar. Vosaltres vau posar aquesta colla d’incapaços a dirigir Catalunya i l’heu ensorrada i l’heu destruïda sense cap mena de pietat. Doneu moltes lliçons i sou els culpables. No us he sentit mai demanar perdó, no us he vist mai cap gest d’amor i és insofrible la vostra arrogància. Sou tan ganduls que no heu après ni a escriure la vostra llengua i feu en canvi escarafalls exigint-li a Espanya que la «blindi». Quina barra! Sou el que heu destrossat. Us hauria de caure la cara de vergonya.

Vivim al país dels mentiders, els cínics i els farsants. Antoni Bassas, que ha viscut sempre de la pagueta pública, va voler viure de la pagueta del Barça, com la seva dona, però va perdre i es dedica a difondre totes les categories de l’estretor mental i de l’error des del diari Ara. Ni quan va al cinema és capaç d’entendre el que està veient. Open Arms Pep és el cínic en cap, i és escandalós fins a quin punt els seus actes contradiuen el seu discurs. Costa posar aquesta pobra lloca de Pep Cruz al mateix nivell, però és el que els altres dos mereixen, perquè hi ha un mateix traç de baixesa que els uneix i és bo que ho recordin. No hem arribat fins aquí de casualitat. El tercer món no es va fer en un dia. Aquesta col·lecció d’eminències, amb tantes d’altres que hi podríem afegir, han inspirat el camí cap a la humiliació i cap a l’abisme. No es pot actuar amb més dolenteria, ni tenir més barra.

Bassas, Guardiola i l’actoret. Això és avui Catalunya. Això és el que exactament ens mereixem.