Narcís Comadira en el seu llibre Girona. Retrat sentimental d’una ciutat deixa testimoni de que es pot residir fora d’aquesta ciutat i brandar sempre una viva estimació a les arrels originals. Aquest és l’esperit que respira el llibre i per això es mereix moltes relectures. Hi ha una pàgina que es dirigeix al coneixement profund que ell té de la Universitat de Girona; en el seu dia ja va deixar un gran record a Sant Domènec amb una seva obra pictòrica que presideix el vestíbul de la Facultat de Lletres. Quan Comadira va escriure l’esmentat llibre (any 1998) va deixar-hi unes paraules que són motiu de reflexió per mantenir, al caliu de la vida cultural de Girona: «Una universitat vol dir un grup de persones qualificades que cal creure, com a mínim, tan implicades en el plebiscit quotidià de la ciutat com en les seves carreres particulars. Això hauria de suposar un coixí d’opinió en la ciutat i sobre la ciutat que, calladament, fos capaç de transformar-la. Una universitat en una ciutat petita com Girona no hauria pas de ser solament un centre d’investigació i de docència, sinó una mena de reserva intel·lectual i moral, un arsenal de convivència cívica.»

Certament, una universitat s’ha de notar; en termes de ciutadania pràctica diríem que «l’hem d’aprofitar», tot reconeixent que nosaltres els ciutadans hem d’anar aprenent al llarg de tota la vida, com recomanen magistralment les escoles d’adults. Ben significativament, en el cas de Girona, es dona la circumstància d’una situació geogràfica ben curiosa: la ciutat de sempre és a baix, fins a tocar el riu, i la UdG és a dalt de tot, com si els turons on s’enfila li fessin de tarima d’ensenyament.

Quan alguna entitat de l’ànima cultural de la ciutat i la UdG elaboren un programa conjunt en resulta una construcció sàvia i sòlida. Aquest és el cas de les III Jornades biennals sobre societat industrial que aquest any tracten la influència del transport en la societat industrial. És una organització d’Amics de la Unesco de Girona amb el suport d’UdG, Facultat de Turisme, campus Patrimoni Cultural i Natural i altres col·laboracions de tot ordre de diverses entitats catalanes. Les jornades comencen avui, dijous 7 d’octubre, i el programa serà de quatre sessions, una per setmana, on s’escoltaran 12 ponències i 10 comunicacions referents al tema.

Aquestes jornades s’han preparat per ser realitzades telemàticament. Ja se sap que els quefers de la nostra cultura –mediterrània com és– estan acostumats a la presencialitat, a l’encontre social, càlid, doncs. Però les circumstàncies sanitàries manen, governen, dicten, i qui sap quants verbs rígids cal afegir-hi. Cultura és conreu social del coneixement, fer-ne seguiment i copsar-ne experiència; es necessita proximitat. Com deia un pensador, l’essencial és viure pel retorn.

Els gironins ens hem de felicitar cada vegada que la Universitat de Girona ajunta el seu nom al d’una associació, en aquest cas Amics de la Unesco de Girona, per fer la trena desitjada de la col·laboració categòrica. I complint, tots plegats, aquell desig que ja expressaven els clàssics: per fer més gentil la vida en el món.