Molts no confiem en la taula, però pocs hem analitzat per què. Serià de bon analitzar fent un pas enrere i mirar des de fora com si fóssim d’un altre món.

Comencem amb el senyor Sánchez. No ha complert les seves promeses, llei mordassa, reforma laboral, seria una llista molt llarga. A part d’incompliments mirem com actua.

No reforma el delicte de sedició i dona uns indults adulterats, els indults són recorreguts al TS, que com tots sabem accepten de molt bon grat tot el que ve d’Europa, a aquests no els hi tremolarà la mà a tornar els presos a la presó, d’aquesta manera per variar en Sánchez podrà dir que no és culpa seva, però sí que ho serà, ja que si reforma el delicte aquest tribunal no hi té res a dir.

La història de la taula és de broma total. Primer han esperat fins que l’interlocutor és el què els agrada sempre amb les seves condicions i prou, nosaltres a remolc. A més, per més inri, diuen que durarà molts anys; en aquest temps ells compten no haver de dependre de nosaltres per res o bé que hi hagi un canvi de govern. A més es pensen que ens cansarem, més lluny de la realitat.

Doncs ja sabem que ens toca, hem de fer insostenible l’ocupació, mirem allà on els fa mal i per ara com ha quedat demostrat és el Consell per la República. Si ens hi apuntem tots els hi farà molta més por. A més, pressió als carrers que tornin a veure que no tenim por.

Entre tots fem efectiva la República declarada el 27 d’octubre del 17.