Els mitjans d’informació tenen la missió fonamental d’informar-nos d’allò que està passant. A vegades, però, si són hàbilment utilitzats, compleixen altres objectius més recargolats: per exemple, sondejar l’opinió pública amb alguna notícia que no ha passat encara però que podria passar (cas dels anomenats «globus sonda») o bé estovar l’ambient perquè allò que acabarà passant, per fort que sigui, sigui digerit sense gaire mullader.

Aquests dies, l’opinió pública espanyola ha viscut un exemple de manual del darrer cas: se’ns ha dit que la fiscalia espanyola «es prepara» per exonerar el rei emèrit, fugat encara a l’estranger, de les causes que se li imputaven. És a dir, la fiscalia encara no ho ha decidit amb fermesa, però s’està preparant per fer-ho i, de passada, ens prepara a tots nosaltres perquè ho encaixem com si fos una cosa natural.

Se’ns han donat fins i tot unes quantes precisions més. Per a cada una de les modalitats de possible delicte, Joan Carles podrà defugir la justícia per raons diferents: en alguns casos és perquè els delictes ja han prescrit; en d’altres perquè, encara que els hagués comès, quedava sota l’empara de la seva inviolabilitat reial; i, finalment, en d’altres casos, perquè ha procedit a algunes regularitzacions que l’alliberen de culpa.

D’aquesta manera es tanca, amb la complaença general del sistema (bàsicament PSOE i PP tots dos junts, més tota la maquinària judicial), un problema francament enutjós que estava desacreditant perillosament la monarquia, l’element central del règim. Així és que, molt probablement, el rei emèrit podrà passar les properes festes nadalenques en territori espanyol.

Vet aquí, en definitiva, com tota una generació d’espanyols haurà pogut veure, des de la seva condició de simples espectadors, com un rei que no tenia ni cinc de calaix en començar el seu mandat ha aconseguit arreplegar una fortuna incalculable i portar una vida certament poc exemplar sense que es mogui ni la més petita pestanya de la modèlica democràcia que ens protegeix a tots. Aquests ciutadans tenen, com és lògic, una opinió radicalment diferent del que està «preparant» la fiscalia i pensen més aviat que això és una vergonya i un escàndol, i que és inconcebible que passin aquestes coses sense que es bellugui absolutament res.

Resolt doncs el problema del rei, la fiscalia i la justícia podran continuar dedicant-se sense distraccions a allò que els ha tingut entretinguts la darrera temporada: la persecució d’independentistes, còmics i rapers, la restricció progressiva de l’exercici dels drets més elementals, la reducció al mínim de les competències autonòmiques i, per damunt de tot, el reforçament a ultrança d’una determinada concepció de la unitat de la pàtria.

Queda alguna fissura per tapar? Potser sí. Sembla que a Suïssa hi ha una fiscalia que es mou per uns altres paràmetres i que continua empaitant les malifetes del rei emèrit amb una persistència una mica exasperant. Qui sap si per aquí poden haver-hi algunes sorpreses. No cal dir que les estem esperant amb candeletes...