Figueres ha destinat una quantitat ingent de diners pel lloguer i compra d’un local que ha d’acollir els serveis socials de la ciutat, però que deu anys després segueix tancat i amb unes condicions que no el fan apte per a treballadors i usuaris. És inexplicable que després d’una dècada i de més d’1,5 milions d’euros inversió aquest immoble no estigui a punt.

No és la primera operació urbanística a la ciutat que desperta recels. Cal recordar que la primera intenció del consistori va ser ubicar serveis socials a la Casa Nouvilas, que ajuntament i conseller comarcal van comprar per 3,8 milions l’any 2008. Tretze anys més tard, i sense haver-hi fet res, s’ha posat a la venda per 1,1 milions d’euros. És evident que la realitat del sector immobiliari és diferent a la del moment en el qual es va fer la compra, però si l’edifici no s’ha degradat de forma alarment, la sensació és que algú va pagar un sobrecost a l’hora d’aquirir-lo.

Però és que a la capital altempordanesa tenen experiència en negocis immobiliaris nefastos per al conjunt de la ciutadania. Només cal llegir l’Històries d’alcalde (Figueres, 1995-2007), de Joan Armangué, on explica, entre d’altres operacions qüestionables, com Santi Vila va regalar 18.000 metres quadrats de sòl públic a una escola d’elit, que només beneficia promotors privats.