Aquests últims dies i mesos estem assistint impotents a l’escalada del preu de la llum, que sembla desproporcionat, injust i usurer. I m’explico. La llum és un bé de primera necessitat que ja ha de formar part, a la nostra societat avançada, del contingut de drets fonamentals per a garantir una vida digna de les persones. És del tot inexplicable, i injustificable, que ciutadans que han exercit un alt càrrec polític ocupin llocs en els consells d’administració de les grans empreses elèctriques, i juntament amb la resta de gestors de les mateixes cobrin, en un any, el que la immensa majoria de treballadors no aconseguirà cobrar ni en 10 anys. És un veritable escàndol que cal denunciar amb contundència, i que trenca amb l’exigència d’exemplaritat i honestedat que haurien de practicar tots els que han exercit alts càrrecs de responsabilitat política.

En aquest tema, com en d’altres que afecten la vida diària i posen en qüestió el benestar i la vida digna de les persones, els màxims responsables polítics, i els electes del Congrés i el Senat, haurien de pronunciar-se clarament contra el que sembla un abús persistent i inadmissible de les elèctriques. Qui, sinó l’Estat i els seus governants tenen possibilitat i capacitat per capgirar la situació. L’encariment usurer de l’electricitat no només perjudica les famílies i les persones corrents, sinó que afecta el global de la societat, tallers, autònoms, petites i mitjanes empreses, botigues, comerços... que com un peix que es mossega la cua crea un efecte pervers, com és l’encariment de serveis i productes, que finalment acabem pagant tots.

I ja no parlem de les persones i famílies en situació de precarietat i en perill d’exclusió social. És un autèntic drama que no sempre pot ser solucionat amb la diligència necessària pels serveis socials i les administracions municipals. El subministrament elèctric és imprescindible i essencial per garantir una vida digna. I s’haurien de prendre mesures legals clares i precises per garantir tal subministrament en condicions de qualitat i a un preu assequible. Perquè em pregunto, com es justifica el preu astronòmic de l’electricitat d’aquests últims temps? L’Estat no té mitjans suficients per obligar a les empreses del ram a limitar el preu d’aquest servei essencial? Es justifiquen les retribucions astronòmiques dels membres directius o del consell d’administració, quan estan privant a moltíssimes persones i famílies d’un preu assequible i just? Els serveis essencials, no s’haurien de regular específicament, i no deixar-los al lliure arbitri dels mercats? L’electricitat és, avui dia, una necessitat social insubstituïble i que forma part dels drets humans de l’àmbit economicosocial. I aquest dret s’ha de garantir.