Aquests dies fa dos anys de la sentència de la revolta catalana. Hi ha un petit detall que he perseguit i que potser no és el més important però sí que és un dels més simbòlics. Tant en l’acusació del jutge Pablo Llarena, com la fiscalia encapçalada per Javier Zaragoza, com en la sentència definitiva del Tribunal Suprem presidit per Manuel Marchena s’acusa a Jordi Cuixart de cridar «no pasarán» el 20 de setembre damunt d’un cotxe de la Guardia Civil.

El crit de «no pasarán» té diversos orígens, però al que ens referim a Espanya és el que va pronunciar Dolores Ibárruri, en nom del Partido Comunista de España, als micròfons del Ministerio de Gobernación, el 19 de juliol de 1936: «¡Obreros! ¡Campesinos! ¡Antifascistas! ¡Españoles patriotas!... Frente a la sublevación militar fascista ¡todos en pie, a defender la República, a defender las libertades populares y las conquistas democráticas del pueblo! (...) ¡Pueblos de Cataluña, Vasconia y Galicia! ¡Españoles todos! A defender la República democrática, a consolidar la victoria lograda por el pueblo el 16 de febrero. El Partido Comunista os llama a la lucha. Os llama especialmente a vosotros, obreros, campesinos, intelectuales, a ocupar un puesto en el combate para aplastar definitivamente a los enemigos de la República y de las libertades populares. ¡Viva el Frente Popular! ¡Viva la unión de todos los antifascistas! ¡Viva la República del pueblo! ¡Los fascistas no pasarán! ¡No pasarán!».

Aquesta crida va portar a frenar l’avenç de les tropes feixistes a les portes de Madrid i sota aquest lema van venir a Espanya, molts ja eren a Barcelona a l’Olimpíada Popular alternativa a la nazi de Berlín, molts milers de voluntaris d’esquerres i antifeixistes d’arreu del món, creant l’onada de solidaritat més important que es coneix al món. I efectivament els feixistes no van passar durant tres llarguíssims anys. Cuixart, doncs, només feia un gest de complicitat amb l’esquerra dels pobles d’Espanya. El problema del jutge Llarena, dels fiscals i del TS és que creuen que una de les grans consignes antifeixistes és en realitat un lema delictiu. Només aquells que creuen que la legitimitat la tenia Franco poden considerar que cridar «no passaran» és una prova de càrrec. Si no tinc raó, quin seria l’explicació alternativa?

Els membres del TS que van dictar la sentència o tenen la meva edat o són més grans però cap d’ells quan hi havia dictadura van fer res per lluitar per la democràcia. Jo vaig lluitar a la clandestinitat. Molta sensibilitat per la llibertat i els drets humans no han demostrat mai. Josep Fontana deia «Tal vez convenga volver a la sana y olvidada práctica de llamar tontos a los tontos». Doncs això, llegint les acusacions i la sentència queda clar que no són jutges o fiscals conservadors, sinó que són jutges i fiscals neofeixistes.