Fa uns mesos, el Banc d’Espanya posava xifres i territorialitzava la magnitud de la crisi derivada de la Covid-19. L’any 2021, Girona va ser una de les províncies de tot Espanya on l’economia va patir una de les caigudes més espectaculars (-14%) per la seva dependència del turisme.

El projecte de Pressupostos de l’Estat presentat aquesta setmana al Congrés situen Girona a la cua en inversió per habitant, el que suposarà un fre a la recuperació. El menyspreu cap a Girona no és un fet excepcional: Alacant o Balears també rebran una inversió ridícula després de registrar un descens del PIB sense precedents.

Al subdelegat del govern a Girona Albert Bramon se li ha de reconèixer la valentia de donar la cara, però el seu discurs defensant les partides projectades, per molt que ho intenti maquillar, són un insult al sentit comú. Les comarques gironines s’han vist massa sovint relegades, tant en la llista de desitjos que suposa el pressupost, com a l’hora de passar comptes amb el que realment s’acaba executant. L’única gran excepció dels últims anys va ser la construcció de la línia d’alta velocitat. I no per posar fi al greuge històric d’infraestructures que patim, sinó perquè era imprescindible passar per Girona per poder connectar amb França.