Avui ni «disminuïts» ni «polítiques de previsió, tractament ...» formen part de la manera de parlar i governar per a les persones amb discapacitat. El redactat vigent de l’article 49 de la Constitució espanyola no s’aguanta per enlloc: «Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans».

16 de octubre de 2018, ara fa tres anys: la vicepresidenta de Govern es reuneix amb els portaveus de la Comissió per a les polítiques integrals de la discapacitat. Era la meva última legislatura al Congrés i presidia aquesta comissió. Ens planteja la necessitat de reformar l’article 49 de la Constitució i se’ns invita perquè la proposta de redactat surti per consens d’entre tots els grups parlamentaris que integren la comissió. Fa anys i anys, gairebé 20, que les principals organitzacions del món de la discapacitat, familiars i juristes venim clamant a favor d’un redactat nou de l’article 49, decent i d’acord amb els nostres temps.

Aquell mateix dia convoco Mesa i Portaveus de la comissió i tots els presents ens fem nostra la proposta. Una gran oportunitat perquè el parlament sigui el lloc de el consens en un assumpte que no pot tenir aprofitament partidista. Som-hi: durant la segona meitat d’octubre vam celebrar compareixences d’experts en la Comissió que ens van aportar coneixement i la veu i la reivindicació del sector. Anem construint el consens. Treballem propostes de redactat que reben el vistiplau de les direccions dels grups parlamentaris. Els dies 27 i 28 de novembre ens tanquem a la Sala Sert de Congrés i tanquem un text de consens. Ens vam fer la foto de l’acord que tots guardem amb afecte. En nom de tots els grups vaig traslladar el redactat al Govern amb la seguretat que aquesta vegada una proposta de reforma constitucional puntual no seria element de confrontació partidista. La legislatura es va acabar abruptament el febrer de 2019 quan van guanyar les esmenes a la totalitat al projecte de pressupostos.

En la present legislatura el Govern ha presentat un projecte de reforma de l’article 49CE que en l’essencial reprodueix el text que va produir la Comissió de les polítiques integrals de discapacitat aquella tardor de 2018. En aquell consens hi eren tots els grups i molt ens vam cuidar tots que hi estigués el principal partit de l’oposició, el PP. Ignacio Tremiño, portaveu de l’PP a la comissió va estar des del minut 0 fins a l’última coma en la definició de el text. Ignacio coneix bé el sector i ha tingut i té responsabilitats en les polítiques de discapacitat en el poder executiu.

Fa poques setmanes es va celebrar al Congrés el debat de totalitat del projecte de reforma i la iniciativa es va trobar amb dues esmenes a la totalitat de PP i Vox. Una cosa ens hem perdut des d’aquell consens fins aquest dissens. Els principals representants de sector, del CERMI a l’ONCE, han demanat als dos partits discrepants que se sumin a consens. I els que ja estem fora de la política també tornem per un moment per demanar que es respecti el que s’ha acordat.

Bàsicament perquè ni una persona amb discapacitat ni un familiar d’una persona amb discapacitat ni un professional que treballi en el sector de la discapacitat pot entendre que no s’abordi urgentment la substitució d’un text arcaic i denigrant per un altre en què es puguin sentir representades les persones amb discapacitat. L’èxit d’aquest text és l’èxit de tants governs, de diferents colors polítics, que han fet grans avenços en la integració social i laboral de les persones amb discapacitat durant els últims quaranta anys.

No s’ha d’aprofitar una reforma concreta d’un article concret per presentar propostes de reforma constitucional fora d’aquest consens. Les persones amb discapacitat serien les primeres que se sentirien utilitzades. Però si algun grup ho planteja, hi ha majoria més que suficient per no moure el focus de l’objecte de la reforma. Com s’ha de demanar no distreure el debat i la reforma també s’ha de demanar no impedir-la i sumar la majoria de tres cinquenes parts del l’hemicicle. Els comptes no surten sense els vots de PP. Avui el PP es manté en el no amb el temor que obrir la reforma d’aquest article obre la porta a que els socis «deslleials» del Govern aprofitin per plantejar altres reformes. Un sense sentit. Pactin, respectin el consens de 2018 i no permetin un espectacle lamentable de baralla política. ¿Tots estan d’acord que avui no hi ha disminuïts als quals se’ls ha d’aplicar polítiques de previsió i tractament? Si és així, no facin el ridícul.