Edicions del Reremús acaba de publicar el llibre de Lisa Fittko La meva travessia dels Pirineus. No es tracta ni d’una obra de ficció ni d’un estudi històric, sinó d’un llibre de memòries, construït a partir dels records de l’autora i de les anotacions que ha conservat del període sobre el qual ens aporta el seu impressionant testimoni. De família jueva i casada amb un periodista alemany crític amb el nazisme, la seva vida queda marcada per la persecució de Hitler als jueus i als dissidents, la seva experiència trasbalsadora a la França tutelada pels nazis, la seva implicació en el pas clandestí de persones amenaçades a través d’un pas que duia de Banyuls a Portbou i el seu exili primer cubà i després nord-americà. La meva travessia dels Pirineus ens parla de coratge i de solidaritat, de risc i de compromís, d’un esperit rebel amb una determinació indefallent que actua des d’uns valors humanistes i un alt sentit de la responsabilitat social. Al llarg de les pàgines del llibre, hi apareixen des d’intel·lectuals com Hannah Arendt, amb la qual Lisa Fittko va coincidir al camp de concentració de Gurs, a figures tan sinistres com Adolf Eichmann. Però tot el volum és ple de personatges interessantíssims, des dels veïns de Banyuls, que s’expressen habitualment en català, que reivindiquen Arístides Maillol, que acullen i ajuden el matrimoni Fittko, que hi durà a terme una preciosa labor humanitària, fins a alguns militars o funcionaris francesos avergonyits d’un armistici amb un article 19 que preveia el lliurament a l’Alemanya de les persones que el règim nazi reclamés. Cal agrair, a més, l’admirable traducció que ha fet de l’obra Anna Maria Corredor, del tot convincent i encertada, i l’excel·lent introducció de Pilar Parcerisas, que ens ajuda a situar-nos de ple en el context i el contingut de l’obra. Amb l’esclat de la II Guerra Mundial, a França, tot i haver fugit de Hitler, Lisa és considerada estrangera enemiga i enviada al camp d’internament de Gurs. Amb la invasió alemanya de França, la situació es torna confusa i Lisa ho aprofita per fugir del camp i retrobar-se amb el seu marit. Tots dos s’ocuparan de fer passar un centenar de fugitius per la Serra de l’Albera, incloent-hi Walter Benjamin, que s’acabarà suïcidant a Portbou, fins que el març de 1941 Pétain fa un decret que determina l’evacuació de tots els estrangers de les zones fronteres i Lisa i Hans Fittko han de marxar de Banyuls. Es traslladen a Cassís, on viuran la invasió alemanya de Rússia i l’ordre de Pétain d’empadronament obligatori dels jueus. Aconseguiran un visat per anar a Cuba, però abans vetllen perquè els pares de Lisa no es quedin a la zona ocupada, sinó a la França de Pétain, on, protegits per una xarxa solidària, resistiran fins a la fi de la Guerra. La lectura del llibre resulta una experiència apassionant. Hi resseguim amb admiració la trajectòria de Lisa i el seu marit fins que arribaran a Cuba.