Ves per on, allò que diu aquella dita, «De no anar al llit, sense haver après una cosa nova», sovint es fa realitat. Un exemple, és el que, molts, hem sabut que el 16 d’octubre, és el Dia Internacional del Pa, des que fa quinze anys que es va començar a celebrar. És l’aliment més antic. La Bíblia ja en parlava, de guanyar-se’l amb la suor del front.

Avui en dia, a la Societat del Benestar, n’hi ha de diverses classes, i composicions, segons els gustos o la capacitat econòmica dels consumidors; i fins i tot hi ha qui bé fent us d’altres succedanis, o per por d’engreixar-se no en fan ús.

Mentrestant, la majoria de les i els que som grans, nascuts abans o després, de la guerra –de trist record– que en patíem molta escassetat, li tenim com una mena de veneració, no podem sofrir que se’n faci malbé. En canvi les generacions més actuals no li donen tanta o gens d’importància.

Tot i així, malauradament encara hi ha gent que passen necessitat, i sort en tenen del pa en la seva alimentació.

Exagerant un xic, si l’electricitat i el gas ho va encarint tot, el pa tornarà a ser un aliment de primera necessitat per a molts. És el nostre parer.