Crec que l’agraïment tots el portem al damunt des de petits, i a mi a casa va ser unes de les coses que em varen ensenyar, per això dedico aquestes ratlles a Jordi Xargayó, exdirector de Diari de Girona, que el divendres va rebre el premi de la Mosca del Col·legi de Periodistes 2021 per la seva trajectòria periodística i pels 23 anys al capdavant del mateix .

Quasi en fa 31 que esporàdicament hi escric i sempre hi estaré agraïda per la quantitat d’articles publicats. A ell i en Jordi Bosch els conec des que eren aprenents de periodistes, fent la Gerona Deportiva amb en Narcís Planas, també exdirector d’aquest diari i l’època d’en Jaume Sureda Prat, en la memòria, al 1r pis de la Cort-Reial núm. 18, on hi havia els Salons de la Granja Mora. Felicitats, Jordi; pel reconeixement. Gràcies, Narcís; gràcies, Jordi.

Gràcies a tothom del periodisme.

Blue Beam Project (projecte de raigs de llum blava), conegut també com, Projecte de la il·luminació divina, és una teoria de la conspiració, exposada per Serge Monast. Grups de poder, Estats Units o la NASA, estarien darrere d’esdeveniments ufològics i divins. L’objectiu seria vulnerar la consciència humana, intentant implementar una nova religió, basada en el model de la nova era, per establir un «Nou ordre mundial».

Primerament hi hauria una revaloració del coneixement arqueològic. Després un espectacle espacial, amb hologrames en tres dimensions. A continuació, s’utilitzaria la comunicació telepàtica, i finalment veuríem manifestacions sobrenaturals.

A la Bíblia, llegim un fragment a Mateu 24: «Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols per tot arreu. Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament»

Ves per on, allò que diu aquella dita, «De no anar al llit, sense haver après una cosa nova», sovint es fa realitat. Un exemple, és el que, molts, hem sabut que el 16 d’octubre, és el Dia Internacional del Pa, des que fa quinze anys que es va començar a celebrar. És l’aliment més antic. La Bíblia ja en parlava, de guanyar-se’l amb la suor del front.

Avui en dia, a la Societat del Benestar, n’hi ha de diverses classes, i composicions, segons els gustos o la capacitat econòmica dels consumidors; i fins i tot hi ha qui bé fent us d’altres succedanis, o per por d’engreixar-se no en fan ús.

Mentrestant, la majoria de les i els que som grans, nascuts abans o després, de la guerra –de trist record– que en patíem molta escassetat, li tenim com una mena de veneració, no podem sofrir que se’n faci malbé. En canvi les generacions més actuals no li donen tanta o gens d’importància.

Tot i així, malauradament encara hi ha gent que passen necessitat, i sort en tenen del pa en la seva alimentació.

Exagerant un xic, si l’electricitat i el gas ho va encarint tot, el pa tornarà a ser un aliment de primera necessitat per a molts. És el nostre parer.