No és per presumir, però en prostitució, sóc un expert. No com a usuari, valgui'm Déu, però conec puteros, prostitutes, amos de prostíbuls i un cambrer, és el que té freqüentar ambients adequats. O sigui que abans de prometre impossibles com abolir (prohibir sona a poc) la prostitució, faria bé Pedro Sánchez de consultar un especialista. Servidor de vostè.

Imagino que abolir la prostitució té el mateix objectiu que la Llei Seca als EUA: prohibir-ne l’accés als pobres, que els altres ja sabran on proveir-se. Això, fins que bandes organitzades posin en funcionament bordells clandestins -com va haver-hi destil·leries- a l'abast de totes les butxaques. Si d’abolir (riures) es tracta, proposem-ho també amb les drogues, els crims, el racisme i la fam, que l’èxit serà el mateix. La crua veritat és que inclús la simple prohibició s’antulla difícil, ja que una sempre es pot anunciar com quan la UEFA va prohibir la revenda d'entrades:

- Venc boli Bic per 300 euros. Fornico gratis amb el comprador. Visa sí.

Poc després que Sánchez anunciés la idea d’abolir (més riures) la prostitució, li vaig comentar a una professional si no prefereix cobrar 700 euros al mes per treballar llargues jornades en un supermercat, en lloc de 3.000 per satisfer els seus clients quan li dóna la gana. La seva riallada ressona encara, la bona dona va pensar que era un acudit. Quan vaig afegir que seria més pobra però més honrada, del riure quasi cau de la cadira. Vaig témer que es trenqués un braç i m’exigís danys i perjudicis per no poder exercir.

L’administració ha de protegir els vells oficis, amb més motiu el més antic. La desídia dels governants -més la inexorable arribada de la modernitat- ha fet que als cistellers, ferrers, tapissers i altres, els vegem només en fires concebudes a propòsit. Que no acabem havent de crear fires de la prostitució, perquè els nostres fills puguin conèixer tan tradicional art.

Jo de Pedro Sánchez aniria amb compte. No sigui que li passi com a aquell governador del franquisme, que durant la celebració d'un congrés eucarístic a Barcelona, va prohibir exercir a les prostitutes. Això va provocar una manifestació de protesta de tals senyoretes, que va culminar amb el nomenament del governador com a fill predilecte del gremi.