Aquesta nit ens hem despertat sobresaltats pel fum que sortia de les parets i del sostre de casa, a La Pleta de Saga, Ger. Al cap de pocs minuts de trucar al 112, ja hi havia els bombers i l’ambulància. Una vintena de bombers han treballat des de 2/4 de 3 de la matinada fins més enllà de les 6. Quan els hem volgut donar les gràcies, també als bombers voluntaris –que ens pensàvem que eren una minoria– ens hem adonat que era ben bé al revés, la majoria eren voluntaris, i uns pocs, funcionaris. Avui, persones que cada dia es lleven per fer de mecànics o pagesos, s’han llevat per venir a ajudar-nos i apagar les flames de casa nostra. No els podem estar més agraïts. És per això que hem fet aquest escrit, per dir ben alt i ben clar: Gràcies. Molt especialment, als bombers de Llívia, Puigcerdà, Alp, Guardiola de Berguedà i Bellver de Cerdanya.

Al mateix temps, però, aquesta anècdota ens ha obert un ventall de preguntes i reflexions entorn als cossos de seguretat de casa nostra. Ens preguntem, per exemple, per què aquests bombers voluntaris no estan més ben pagats o per què no tenim un cos de bombers professional dotat de més efectius. Quina mena de país som i quina mena de país volem ser? Potser que hi comencem a pensar.

Volem expressar, a través d’aquesta carta, tota la nostra gratitud i, al mateix temps, tota la nostra reivindicació.