Quin escàndol, he descobert que aquí es juga!», exclama de forma ostentosa el capità Rains en el Rick’s mentre es posa a la butxaca el sobre del suborn, a la pel·lícula Casablanca. Massa sovint quedem bocabadats com les criatures el dia que els seus pares els diuen que els reis no són mags sinó bons contribuents, o presentem una queixa al defensor del poble en assabentar-nos que en el club de fumadors de baix a casa es fuma.

Quin escàndol l’Església és carca, insensible als canvis socials. Farrenya amb el seu no a l’avortament, al matrimoni gai, a que les dones puguin ser sacerdots... Que no recordem potser que l’Església s’edificà sobre pedra i que el seu regne no és d’aquest món! Els humans no som més que criatures humils, servents del Creador i per més inri pecadors nats. Per no ser, no som ningú per modificar ni una coma d’un llibre escrit quan el temps encara no era temps.

Quin escàndol, el Rei Felip VI renyà severament al Govern el 3 O després del simulacre rocambolesc d’escissió de la resta d’Espanya. La monarquia com a tapadora de la maquinària repressiva del deep state espanyol contra Catalunya! No podem oblidar que el Rei com a Cap d’Estat –títol ornamental, però títol al cap i a la fi– ha de defensar amb vehemència el seu territori davant els qui pretenen fer-ne parcel·les per construir-hi el seu propi xalet. O és que algú amb dos dits de front es pensava que sa majestat sortiria amb barretina i el llacet groc i demanaria perdó als catalans que s’haguessin pogut sentir ferits en la seva sensibilitat per unes imatges contràries a l’esperit de germanor que hauria de presidir la vida de tots els catalans nascuts dins o fora del país!

Quin escàndol, la policia perseguida per una colla d’esvalotadors! És el món a l’inrevés! No exactament. El que per a la majoria de països del món civilitzat seria el món a l’inrevés, aquí, a casa nostra, des que el nacionalisme del morro fort ha plantat la bandera i ha dit aquesta és la meva terra, forma part del curs natural de les coses. Un MHP cridant els CDRs a sometent. A continuació, anul·lant les sancions per les seves entremaliadures durant les manifestacions. Les CUPs exigint a l’actual MHP que canviï el model policial per un altre que no impedeixi que es tallin carrers o autopistes, la crema de contenidors, que es destrossin els vidres del Palau o es saquegin botigues. Considerem a més la fatiga de les forces policials després d’haver treballat dia i nit, festius inclosos, per impedir que traficants de virus de la covid els escampessin per tot el país.

Quin escàndol, el Barça està en bancarrota! Si la publicitat consisteix en fer de Cupido entre el client i el producte a vendre, qui es va treure de la màniga que el Barça és més que un club era un romàntic. Enamorada la culerada del millor equip del món, ha estat senzillíssim que creguessin que durant la dictadura era un cavall de Troia que aconseguí entrar en el budells del franquisme, que formaven part de l’ànima del club dels valors, que la llotja de l’estadi no era ni de bon tros com la del Madrid on es parlava de tot menys de futbol i que cap president del Barça s’assemblava a un Florentino que amb prou feines dissimulava les banyes i la cua de dimoni.

Sí que hi ha coses a la vida que ens haurien d’escandalitzar. Si totes les persones que ara mateix pateixen de veres, els desheretats de la terra per guerres, desastres naturals, fam, les milers de criatures que no saben que és la infantesa, proferissin un crit de rebel·lia que els sortís de l’ànima, l’Everest s’ensorraria. La resta, com diria el mestre Pla, són collonades.