No m’hauria pensat que aquestes alçades de competició ja tindria un nus a la gola veient la situació per la qual està passant el Girona. No és una situació crítica, donat que encara estem al mes d’octubre, però sí que és preocupant. Força. I ho és bàsicament per les pobres sensacions i la tristesa en el joc que transmet l’equip. Això és el que realment em fa ser pessimista. Tan de bo m’equivoqui, però a poc a poc ens hem anat posant en un pou i veient el que veig penso que no hi haurà prou corda per sortir-ne. Cada vegada es fa més evidentment que no és qüestió de canviar d’entrenador. El problema està a la gespa i amb la confecció que s’ha fet de l’equip. Fitxem condicionats sempre pel que es marca des de la secretaria tècnica i la banqueta del Manchester City. Bàsicament ens envien els jugadors que ningú vol, això ho veu qualsevol, i quan despunta algun jugador ja no repeteix. Quan hem de fitxar des dels despatxos de Montilivi ho fem sense cobrir les posicions on anem més mancats. Aquest no és un problema nou d’aquesta temporada. És una situació que es va repetint cada any, però aquesta vegada s’ha agreujat. Tot plegat fa que si la situació no fa un canvi radical no sortirem del pou. No tindrem prou corda per treure l’aigua i ens acabarem enfonsant.
