A la nena de la (diuen que) escriptora Anna Punsoda la van terroritzar en la seva visita al pediatre d'urgències. No és que per error la fessin passar a la unitat de pal·liatius, no. Va ser molt pitjor: el doctor li va parlar en castellà. Tal com ho senten. No és estrany que la mamà s'hagi posat dels nervis, un porta a la seva dolça criatura amb gairebé 40 de febre i vomitant, perquè la curin, i van i l'atenen en castellà. Per a això millor quedar-se a casa i donar-li una copa de conyac, que segons la meva àvia, tot ho arreglava.

La tragèdia d'aquesta família ha merescut la solidaritat en les xarxes de tot el llacisme, i si aquest dissabte no surt al FAQS la pobra mare, serà perquè igual el taxista que la portava no parlava català i es va llançar del vehicle en la primera rotonda. Segons l'horripilada mamà, per als nens és una situació estranyíssima que el doctor no parli català, i és clar, a l'hospital s’ho passen fatal. A cap dels meus fills, i en tinc quatre, mai els ha passat res semblant, de fet als tres anys entenien tan bé el català com el castellà, però no em facin cas, deuen ser nens rars, no com la vaileta d'Anna Punsoda, que s'aterreix si li pregunten «dónde te duele».

Qualsevol mare s'espantaria, en veure que a la seva filla l'atenen en castellà. La pobra nena vinga plorar i plorar, sense que ningú sabés què li ocorria, fins que, sens dubte, la senyora va explotar.

- Com vol que no plori, pobreta, si no li parla català?

Hi ha nens a qui se'ls agreuja la malaltia si algú se'ls dirigeix en la llengua que no toca. Solen ser fills de llacistes, a casa seva no han escoltat mai una paraula en castellà, o si l'han escoltat, ha sigut per televisió i en boca del Mag Lari, que usa aquesta llengua per a semblar més dolent. Com no s’han d’espantar els nostres fills, si un senyor amb bata blanca els urgeix a dir treinta y tres en lloc de trenta-tres? Això no ho suporta ni un llacista adult. Quan els papàs llacistes porten els nens a prendre un gelat, els tapen les tendres oïdes fins a cerciorar-se que el cambrer parla un català impecable, que avui, quan menys t’ho esperes, és un immigrant que no va a classes de la nostra bellíssima llengua i deixa anar un «aquí está tu helado de fresa, guapa». Llavors comencen els vòmits i febre, que hi ha nens molt sensibles. I no és cosa de demanar en una gelateria la copa de conyac.

Només hi ha en aquest món una cosa pitjor que un metge incapaç de curar-te, i és que et curi en castellà. Val més un medicastre en català que una eminència en castellà, això és cosa sabuda. No és estrany que cada vegada més catalans es facin socis d'una mútua privada, almenys aquí un pot triar un mal metge en català, ni que sigui guiant-se pels cognoms.

Com que d’un gran mal en surt un gran bé, ara Anna Punsoda pot amenaçar la filleta amb dur-la a la consulta d'aquell senyor dolent que no sap català, quan la nena no es mengi la verdura. Els nens saben avui llatí i l'home del sac els fa riure, molt millor, per malvat, el doctor castellà. De tota manera, quan la nena es porti malament de veritat -sol ser a partir dels 14 anys-, que li expliqui que si en la sanitat catalana hi ha cada vegada més metges sud-americans, és perquè els catalans, farts de les retallades del governet, prefereixen emigrar. Llavors sí que plorarà la nena, i aquesta vegada amb raó.