Presumpta, òbviament, per dos motius: el primer, per qui fa inculpació, la Fiscalia, que deure seu és, i, el segon, perquè fins que no es dicti sentència definitiva guanya la presumpció d’innocència davant la imputació i, si s’escau, els veredictes dels tribunals que tramitaran la querella. Espanya disposa sortosament d’un sistema judicial justícia altament garantista, diguin el que diguin els processistes i els asesdels seus dirigents, i sort en tenen aquests com també el catedràtic acusat de «pispar» diners públics i de vendre al mercat recerques pagades pels contribuents en benefici propi.

La notícia la donava el digital de Diari de Girona a la tarda del dimecres passat i la publicava a portada l’endemà en la seva edició impresa: «La fiscalia demana 10 anys de presó a un catedràtic de la UdG acusat de malversació». S’afegien dos subtítols que resumien exquisidament els fets: «El fan responsable d’emetre factures de més de 450.000 € a la Universitat» i «La UdG no s’ha personat a la causa i l’acusat diu que la institució n’estava al corrent». De la informació oferta pels periodistes Ariadna Sala i Marc Verdaguer destaco que la UdG «no fa declaracions i recorda que el procés judicial està obert» i que «la defensa assegura que la Universitat estava al corrent de les activitats empresarials del catedràtic i que havia emès factures a les seves empreses de més de 600.000 euros».

I a més, quelcom cridaner: l’actual rector, Quim Salvi, pertany a l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica, el mateix ens universitari al que pertany o es troba adscrit, entenc de la seva lectura, el Centre Tecnio Easy Innova, del qual era director el catedràtic imputat. En conseqüència, no és estrany, doncs, que el rector que vol repetir mandat faci mutis pel fòrum quan li encanta sortir a la foto i divulgar tota mena d’informacions «positives», verídiques o pseudoverídiques de la universitat que dirigeix. En això, ha superat amb escreix a la llavors vicerectora i avui consellera Gemma Geis que enfurismada estava per l’herència rebuda en matèria de comunicació, de la qual se’n va ocupar. Mai em vaig distreure quan m’arribaven news sobre el paper d’un familiar seu en aquesta tasca, però mai no m’agradaren. Esbrinar si eren fakes o autèntiques les notícies rebudes no era de la meva incumbència com a professor de la Facultat de Dret, i tampoc no ho és avui. Ho eren dels serveis jurídics del Rectorat i de l’òrgan fiscalitzador de la mateixa Universitat.

La UdG es troba immersa en la possiblement pitjor crisi institucional de la seva història. No sé si els seus serveis de comunicació es troben preparats per a afrontar-la. Però sí que crec saber que la política portada fins avui en aquest afer és retrògrada i digna de figurar en un d’aquells Nodos visionats durant anys als cinemes, per imperatiu del règim franquista. Per descomptat, també en blanc i negre, puix no es pot despatxar l’escàndol produït amb una ximpleria com aquesta de que no es fan declaracions perquè el procés judicial «està obert». I les pancartes, les concentracions, les desfilades i les vagues quan el procés judicial dels dirigents encausats pel cop d’estat donat pel Parlament, avui sedició, portades a terme quan el dit procés estava obert i ben obert? Un rector seriós i rigorós no s’hauria de deixar emportar per emocions contradictòries com l’ara exposada.

Tampoc callar paga la pena quan la defensa del presumpte implicat afirma que la UdG estava al corrent de les activitats empresarials del catedràtic, les quals es vinculen a un delicte com ara la malversació de diners públics en benefici de l’imputat, segons que afirma Fiscalia. I molt menys quan se l’acusa d’haver emès, com a mínim, vint factures per un total de 450.663,33 euros que, segon la informació publicada, la UdG hauria pagat «per la prestació d’uns serveis inexistents». Aleshores, a què es deu aquest estat de silenci si la defensa afirma que la institució havia «tolerat la infracció i acceptat tàcitament» els fets en subscriure contractes i convenis? O és que la UdG, disposant de Facultat de Dret, no té qui l’assessori legalment? El que apareix com una pocavergonyada d’un catedràtic que mereix ser jutjada penalment – Fiscalia li demana deu anys de presó- bé mereix una explicació pública per part del rector Salvi. O la llei sobre transparència se passen per l’arc de triomf?