La meva ciutat no es basa sols en el meu estimat Barri Vell de Girona, la meva ciutat és tot Girona. Persones molt amigues i estimades amicalment i per carta em diuen que soc la cronista del Barri Vell, no és així, sí que he perdut molta gent d’establiments i veïns per alguna cosa hi vaig obrir els ulls fa ja 75 anys i hi conec molta gent.

Amb retard m’he assabentat que dues amigues del món de la llibreria ens havien deixat en pocs dies de diferència. De cop he pensant com vaig entrar en contacte amb elles, va ser al treure el meu primer llibre, La Girona que jo estimo, que per tal de no encarir-lo nosaltres mateixos vàrem fer-ne la distribució. Així vaig trepitjar la Llibreria Empúries, on vaig contactar amb Montserrat Guardiola, de qui vaig ser molt benvinguda amb el llibre i després amb la reconeguda Carme Ferrer, Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, de qui sempre he rebut un gran tracte.

La Joana Oliveda ja la coneixia, però el que ara m’ha portat a fer-los el meu record és amb la il·lusió que varen posar en el llibre. Iara hi penso, portats personalment per mi, fet que ara me provoca tristesa perquè no podria. El dia que la Joana em va veure entrar fins i tot recordo hi havia una persona i amb la seva galanteria li va dir:«La coneixes? És...».

Potser molts no entendreu aquestes paraules d’agraïment, per a mi aquella primera trobada va ser molt important. Diuen que un llibre és com tenir un fill, però és de paper i portar-lo a les llibreries es com portar-lo a la seva primera escola bressol.

Des d’aquestes ratlles el meu sentit condol a les dues famílies, al món llibreter perquè s’han perdut dues persones amb referents llibreters de Girona i ja formen part de la història de la nostra ciutat.

Joana, Montserrat, gràcies per confiar i obrir portes a autors novells com jo, que no sabia com funcionava aquest món del paper i la lectura.

Descansin en pau.