Esperpent és que et demanin un nou teatre per poder programar grans obres contemporànies en el marc d’un festival que et posiciona al món i tu responguis que aviat a l’edifici del Modern hi tindràs una sala polivalent que, a la pràctica no resol res, almenys en la qüestió que ens ocupa. O que uns dies més tard Salvador Sunyer, des de les planes d’aquest mateix diari, insisteixi en la idea, remarqui que no vol res faraònic, amb una nau amb un escenari de 20x12 metres i capacitat per a uns 700 espectadors en fa prou, i li diguin que ara no toca, que tranquil, que hi ha projectes culturals engegats com el de la Casa Pastors i li recordin, de nou, com de bé que quedarà el Modern. A l’hora de fer-se fotos, tots hi corren. Ara, quan toca arremangar-se i tenir visió de ciutat àmplia, música de violí. Temporada Alta ha sortit de la pandèmia amb més força que mai. Espectacles multiplicant funcions, platees plenes, a més, coincidint amb el final de les restriccions, i una preocupació creixent entre els organitzadors, que es veuen obligats a renunciar a espectacles potents de gran format per les reduïdes dimensions del Teatre Municipal. Si al seu dia des de l’Ajuntament l’actitud hagués estat la mateixa avui l’Uni i el Bàsquet Girona encara jugarien a l’atrotinat Palau, i l’Auditori seria un solar.
