El Consell de Ministres celebrat el dimarts 19 d’octubre va aprovar la modificació del col·loquialment denominat Reglament de la Llei d’estrangeria, més exactament, i en termes jurídics, el Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per Llei Orgànica 2/2009. El text aprovat, Reial Decret 903/2021, s’ha publicat al BOE del dia 20, disposant la seva entrada en vigor (disposició final tercera) als vint dies de la publicació.

El titular de la nota de premsa del Consell en què es va informar de la modificació normativa, i també de la publicada a la pàgina web del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, és molt significatiu d’allò que es regula: «reforma del reglament d’estrangeria per afavorir la integració de menors estrangers i joves extutelats», explicant que amb aquesta reforma es posa fi a una situació que impedia de fet la seva inclusió i que provocava que molts menors caiguessin en situació d’irregularitat sobrevinguda a l’arribar a la majoria d’edat, és a dir als 18 anys. Segons el Ministeri, la norma «estableix un règim propi per als joves extutelats amb requisits més acords a la seva realitat, allargant la durada de les autoritzacions de residència i permetent que els joves extutelats que ara tenen entre 18 i 23 anys i que s’han vist abocats a la irregularitat sobrevinguda puguin accedir a una autorització de treball».

Convé recordar que la norma troba el seu origen en la consulta pública oberta a finals de gener com a pas previ a l’elaboració del projecte normatiu que finalment va ser aprovat fa pocs dies. No obstant, si bé el títol del document que va ser obert a consulta pública es referia genèricament a la reforma del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, en el text es formulava una important concreció: l’aplicació de l’esmentada normativa havia posat de manifest el parer de la Secretària d’Estat de Migracions, i coincideixo amb el seu parer, «la necessitat d’evitar les situacions d’irregularitat sobrevinguda i reduir la vulnerabilitat dels menors no acompanyats i dels joves estrangers extutelats». Més exactament, es justificava la necessitat i oportunitat de la seva aprovació per haver-se posat de manifest en els anys transcorreguts des de l’aprovació del comunament denominat Reglament d’estrangeria «la necessitat de suprimir els obstacles que impedeixen la documentació del menor estranger no acompanyat tutelat per una entitat pública i de dissenyar un règim propi de residència per a aquests en el moment en què accedeixen a la majoria d’edat, diferent al règim de residència no lucrativa, que es preveu per a altres fins diferents i allunyats de la situació d’aquests joves al país». La finalitat de la reforma seria, a més de la ja apuntada d’un règim propi de residència de joves extutelats, «una racionalització del sistema de documentació dels menors estrangers no acompanyats per tal d’evitar que, quan accedeixin a la majoria d’edat, no estiguin documentats o es vegin abocats a abandonar la seva situació de regularitat documental per l’alta exigència de requisits».

La reforma operada pel RD 9031/2021 de 19 d’octubre manté en la seva major part el contingut dels esborranys que vaig tenir oportunitat de conèixer durant la seva tramitació. Cal destacar que en la introducció del RD 903/2021 es manifesta, crec que amb indubtable satisfacció, que a la nota de premsa de Consell de Ministres es recull que, a més d’afectar potencialment a unes 15.000 persones, «el procés d’elaboració d’aquest Reial decret ha comptat amb una important participació de particulars, entitats de el tercer sector i comunitats autònomes. Durant el procés de consulta pública es van rebre 122 aportacions, mentre que en el tràmit d’informació i audiència pública hi va haver altres 15 contribucions. A més, 11 comunitats autònomes van participar activament en els tràmits i van realitzar una valoració positiva de la reforma; de la mateixa manera, el Consell d’Estat es va referir a aquest canvi normatiu subratllant la rellevància i l’ambiciós abast de la reforma. Totes aquestes contribucions han ajudat a enriquir el Reial Decret aprovat avui».

I si de cas, i des de la perspectiva més laboral, destaco l’èmfasi posat en la introducció a subratllar la possibilitat d’accés al mercat de treball sense estar condicionat o subjecte a la situació nacional d’ocupació. Això es reflecteix amb nítida claredat en les modificacions introduïdes en els arts. 196, 197 i 198, així com també, indirectament, en la disposició transitòria única per permetre a les i els joves que tinguessin regularitzada la seva situació a l’entrada en vigor de la norma, poder sol·licitar-la.

Així, en l’art. 196, que regula la residència del menor estranger no acompanyat s’efectua una expressa menció al fet que «l’autorització de residència que habilita per treballar a partir dels 16 anys per a aquelles activitats que, a proposta de l’entitat de protecció de menors, afavoreixin la seva integració social, tindrà una vigència de dos anys, retrotraient-se la seva eficàcia a la data de la posada a disposició del menor del servei de protecció de menors»; que l’habilitació per treballar que comporta d’acord amb el que preveu l’article 41.1.j) de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, no tindrà en compte, en cas d’activitats per compte d’altri, la situació nacional d’ocupació de conformitat amb el que preveu l’article 40.1.i) de la mateixa llei orgànica. Aquesta habilitació per treballar tindrà la mateixa durada que l’autorització de residència».

Per la seva banda, l’art. 197, dedicat a l’accés a la majoria d’edat del menor estranger no acompanyat que és titular d’una autorització de residència, disposa que «l’habilitació per treballar que comporta d’acord amb el que preveu l’article 35.9 de la Llei Orgànica 4 /2000, d’11 de gener, no tindrà en compte, en cas d’activitats per compte d’altri, la situació nacional d’ocupació de conformitat amb el que preveu l’article 40.1.b) de la mateixa llei orgànica. Aquesta habilitació per treballar tindrà la mateixa durada que l’autorització de residència». La mateixa redacció es troba en l’art. 198, que versa sobre l’accés a la majoria d’edat del menor estranger no acompanyat que no és titular d’una autorització de residència.

Finalment, s’obre la possibilitar de sol·licitar acollir-se a la nova norma a joves entre 18 i 23 anys que, pels diversos motius recollits en l’esmentada disposició transitòria, no haguessin pogut tramitar les seves sol·licituds, i a més aquelles que es troben pendents o en curs en aquest moment s’han de tramitar i resoldre d’acord amb el que preveu aquesta norma.

Esperem i desitgem que aquesta nova norma compleixi els seus objectius.