De vegades descobreixes sensacions que són tan senzilles que no t’ho creus. No fa massa que vaig pensar que «viure» només és el moment que vius. De cop, em deia a mi mateix que no podia ser tan fàcil! O sigui, calia oblidar els pensaments diaris de tot allò que ens envolta, per viure l’instant que tens davant del nas i que quasi mai no el veus! Ja sé que molta gent opinarà diferent. No passa res. No es tracta d’una opinió, només explico un sentiment que em sembla molt real, tan potent que encara no me’l crec. Tots tenim molts problemes i què? Forma part del viure. És curiós com fugim del nostre present més immediat. Fins i tot quan vivim de la prova més cruel pel ésser viu com és l’adéu d’un ser estimat. Som incapaços d’entendre aquell moment però que tots sentim que tard o d’hora ens arribarà. Pensem en el seu passat i el seu futur inexistent, però el fet davant dels nostres ulls, és un altre. No sabem viure el moment real, però la vida segueix endavant. I un dia segurament serem capaços de descobrir-ho. Doncs això, viure de nou, captar els moments que la vida potser et regala i tu encara ets incapaç de veure-ho o sí!
