Ahir el diari madrileny El Mundo publicava una enquesta electoral en què atorgava en cas d’unes hipotètiques eleccions majoria absoluta a la coalició PP-Vox. El partit de Pablo Casado augmentava considerablement el seu número d’escons, la qual cosa li permetia entendre’s fàcilment amb la ultradreta de Santiago Abascal.

Què li està passant al PSOE? Hom s’ho podria preguntar si de debò no seguís els mitjans de comunicació. En uns moments en què els socialistes han iniciat la negociació pressupostària, han arribat a pactes amb el PP en la renovació de diferents institucions, administren fons europeus i han tancat amb èxit el 40 Congrés s’enfonsen a les enquestes i, si aquesta dinàmica continua, difícilment aixecaran el vol i menys quan Pablo Casado reclamarà eleccions avançades cada dos per tres.

Pedro Sánchez pactà amb Unides Podem més per necessitat que no pas per convicció. Els números no oferien massa possibilitats i s’hi va veure obligat per tal de salvar la presidència del govern. Però ja se sap que com a companys de viatge tindria una formació sense implantació territorial, sense experiència de govern i experimentats en l’activisme de carrer.

Amb aquest panorama les discrepàncies internes són a l’ordre del dia. Cada setmana hi ha un conflicte i les discussions no les perdona l’electorat, quan es tracta de governar. I a més a Unides Podem han sorgit ja dos sectors que difícilment a la llarga es podran entendre. Un és el de Yolanda Díaz i Pablo Garzón procedents de les bases comunistes i l’altra és el de Ion Belarra que prové del Consell ciutadà de Podem. Mentre els primers tenen sentit de la responsabilitat, la segona és una hooligan capaç de fer-ho petar tot a base de provocacions.

Ara ha estellat la crisi de la Reforma Laboral. Al llarg de molt temps els podemitas han parlat de derogar la llei, la qual cosa és impossible. A més a més, Europa no ho permetria. Tècnicament no es pot esborrar la reforma laboral. Es poden fer canvis i matitzacions, però mai de la vida una revocació. En aquest sentit Ion Belarra ja s’ha afanyat a dir que ells volen una llei progressista, mentre el PSOE una de liberal. Afirmacions d’aquesta mena surten contínuament en les veus d’aquesta ministra. Fa pocs dies va dir que ells són republicans, mentre el PSOE, monàrquics. I es quedà tan ample. En definitiva, treballa per a lesionar els interessos socialistes i això tard o d’hora provocarà que Pedro Sánchez perdi la paciència.

Ara el centre de les crítiques va dirigit cap a la vicepresidenta Calviño que ha matisat i molt les noves iniciatives de la Reforma Laboral, mentre des d’Unides Podem es basen en idees de canvis radicals. Al llarg del proppassat cap de setmana Yolanda Díaz no ha obert la boca, mentre Belarra a base de twits encenia totes les alarmes. Sense sentit de la responsabilitat institucional es serveix de les xarxes per tal de crear una crisi en la coalició de govern i això passa cada dos per tres ja sigui amb la figura del rei emèrit, amb la reforma laboral o amb el paper de Meritxell Batet com a presidenta de les Corts espanyoles.

La tensió continua entre els diferents membres del govern espanyol engreixa –i de quina manera– les perspectives del PP que suma escons a les enquestes a base d’aquest panorama d’autodestrucció de l’esquerra. Pedro Sánchez no aixecarà el vol, mentre succeeixen episodis i declaracions com les del proppassat cap de setmana que a més a més va viure un munt de contradiccions d’Unides Podem en el tema del diputat canari, Alberto Rodríguez.

Difícilment les tendències canviaran mentre Yolanda Díaz no pugui posar ordre en el sí de la seva formació. No és d’estranyar que pretengui anar a les eleccions sota les sigles d’una nova plataforma en què desapareguin les sigles del partit fundat pel jubilat políticament Pablo Iglesias.