És noticia que els codis de bones pràctiques de Facebook, Twitter, TikTok o Instagram no permeten imatges de cossos sense roba, encara que siguin obres artístiques d’Egon Shiele, Amadeo Modigliani o Kolomar Moser. Alguns museus de Viena, com l’Albertina i el Leopold Museum –feta la llei, feta la trampa– han decidit unir-se a la plataforma de subscripció a continguts pornogràfics Only Fans per esquivar la censura.
Hom no sap si afegir aquest fet a la «cancel culture», que en nom del revisionisme històric, ai! exigeix –amb gran ressò mediàtic– enderrocar monuments –entre els quals els de Colom que es troben arreu d’Europa i Amèrica– com si en els nostres dies visquéssim en una bassa d’oli on hi preval la moral, la felicitat i la concòrdia. A Un món feliç, Aldous Huxley ja ens advertí de què va la cosa. De tot plegat es fa evident que la censura –ara com en el passat– cancel·la i reprimeix el lliure pensament i la llibertat d’expressió artística. Altrament dit, al segle XXI ens volen fer combregar –de totes-totes– amb rodes de molí...
