Aquestes coses acaben sempre explotant a la cara de l'algú, i ha sigut en la de Vicent Sanchis, director de TV3. Un manté en la programació d'una TV -pública, convé no oblidar-ho- a uns tipus la gràcia dels quals consisteix a cridar «Puta Espanya!» i acaba veient com asseguren en prime time que els agradaria que la reina els fes una «mamada» (sic). Què dic la reina, fins i tot la seva filla, menor d'edat. Quan el sentit de l'humor consisteix a ser més bèstia i groller que ningú, un ha de superar-se a si mateix cada dia, en una espiral que finalitza sempre de la pitjor manera. Si és que ha acabat, ja que després de proclamar les ganes de ser fel·latiat per una menor, no hi ha altra manera de mantenir l'audiència que traslladar aquests desitjos a la realitat i retransmetre-ho en directe. Quins temps, quan es parlava d’«humor català» per a diferenciar-ho de l'espanyol, al qual es tenia per caspós i paleto. Avui ens donaríem per satisfets de tenir un Arévalo a TV3.

Si quan es va cridar el primer «Puta Espanya!» a TV3, algú s'hagués preocupat de pensar què li semblaria un «Puta Catalunya», ens hauríem estalviat algunes vergonyes. Canviar el subjecte de burla per un que ens toqui de prop, serveix per comprovar la solidesa d'un gag: pensin que en lloc de la reina i la seva filla, les dues persones a les quals el tal Peyu volgués veure davant seu de genolls, fossin la senyora de Vivales i la seva filla, o la presidenta del Parlament i la seva. Si els continua semblant un gag graciós, endavant les atxes, no es tallin i enviïn aquests suggeriments a TV3. Quin riure.

Allà ell, si en Peyu fantasieja amb menors, però aquests anhels es sadollen en la intimitat de la llar, amb Internet i una mica d'imaginació, com s'ha fet tota la vida. Cadascú és amo de les seves pròpies aberracions sexuals, però no cal donar-les a conèixer per antena, tret que l’hi hagi aconsellat el psicòleg com a part de la teràpia. En aquest cas, i essent pel bé de la salut mental del presumpte humorista, res s’ha d’objectar al fet que es sinceri en públic. Abans de TV3, aquesta gent havia de conformar-se de confessar les seves penes a d’altres com ells, asseguts tots en cercle.

-Hola, sóc en Peyu i m'agrada que les nenes em facin marranades.