Crits, insults i cops al cotxe de Ronald Koeman. Com a imatge em sembla bastant reveladora de la situació, no només del Barça sinó del país en general.

Sovint sentia a dir a casa meva que aquest estimat país nostre és un país de desmemoriats de mena. Jo hi afegiria, de mal acostumats. Però anem per pams.

Per un culé, insultar i vexar Koeman és no conèixer la història del Barça, no ser conscients del que va representar la copa d’Europa de Wembley del 92, no tenir ni idea del palmarès del Barça abans dels noranta i no haver viscut en absolut amb quina tranquil·litat es tiraven els penals i la potència i precisió amb què es tiraven les faltes mentre Koeman era darrere la pilota.

Per moltes derrotes que hi hagi, a Ronald Koeman se l’ha de tractar amb especial respecte. No magnifiquem, no idolatrem, però respecte. Si tractem a Koeman com un drap brut perquè, com entrenador, no ha sabut trobar el to ni l’actitud de l’equip, és que ens comportem com uns afeccionats mal criats, d’aquells que fan la rebequeria de nen consentit.

Independentment del que faci com a entrenador, Koeman hauria de ser tractat com un gran del barcelonisme. En això tenim encara molt per aprendre. Als catalans, això de la «porta gran» ens deu fer una especial angúnia no sé per quin motiu i així ens va.

Salvant les distàncies i les comparacions, aquestes actituds s’entrellacen amb els insults i crítiques de tot tipus –en aquest cas llegides a xarxes socials i en algunes declaracions– contra el Major Trapero. Una part del país segueix obsessionada en penjar les etiquetes d’herois i traïdors i ja el salt mortal és que, en pocs mesos de diferència, van intercanviant les etiquetes

Molta de la gent que idolatrava el cap dels Mossos per la seva brillant gestió dels atemptats de l’agost del 17 i la seva actitud cívica de l’1-O, ara el defenestren de mala manera per fer la seva feina, segurament, com ha fet sempre.

A ningú se li escapa que en un país normal –si és que algun dia ho volem ser– cal una policia. Que s’ha de fiscalitzar, que ha de ser una policia democràtica, que ha de garantir els drets als ciutadans, però que, sobretot, ha de fer de policia i que, en determinats casos si és necessari, ha d’exercir l’autoritat. El pitjor servei que se li pot fer a l’autogovern d’aquest país és voler-se carregar la seva policia.

Koeman i Trapero. Dos herois caiguts en desgràcia. El primer peça fonamental per posar el Barça entre els grans d’Europa i el segon en donar al cos dels Mossos el prestigi de policia de primer nivell equiparable a qualsevol altre cos de seguretat europeu.

No voldria pas imaginar que aquests afeccionats a la defenestració fàcil fossin en realitat uns nostàlgics d’altres èpoques passades que, amb tanta memòria històrica, ens estem oblidant a gran velocitat de la més recent plena de tricornis i Recopes.