Des de l’any 1995 quan una empresa vol incorporar qualsevol nova maquinària als seus processos industrials, ha de comprovar que aquesta disposa del marcatge CE, la declaració de conformitat corresponent i el manual d’instruccions en la llengua corresponent del país.

Quan un fabricant o distribuïdor incorpora el marcatge CE en una màquina ofereix una garantia al comprador que compleix amb les directives de seguretat de la Unió Europea, però l’experiència mostra que no sempre és així. El marcatge CE no és pròpiament una marca de qualitat ni una garantia absoluta, i per tant quan s’instal·len equips de treball cal realitzar comprovacions a la recerca de defectes obvis, detectar els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, i el compliment de les disposicions legals i reglamentàries.

Si es detecten deficiències caldrà sol·licitar al fabricant o comercialitzador de la màquina, l’aplicació de les mesures preventives necessàries per corregir les deficiències detectades, de forma prèvia a la formalització de la compra. En cas contrari caldria rebutjar l’opció de compra de la màquina.

Si una màquina presenta deficiències no corregibles però incorpora el marcatge CE i la declaració de conformitat, s’ha de posar en coneixement de l’autoritat competent en matèria de vigilància de mercat, que hauria d’exigir al fabricant o al seu representant autoritzat que adopti les mesures correctores necessàries, o bé que la retiri del mercat.

El problema és que en aquest país l’Administració en lloc de fer això, només requereix el compliment de la normativa de seguretat a l’empresa compradora, que és qui ha d’assumir els costos i les sancions si fos el cas. Si el fabricant o importador se’n desentén, l’administració no intervé exigint-los-hi, i és l’empresari que ha comprat la maquinària a qui li toca adequar-la i legalitzar-la.

Aquesta és una situació que es dona en massa freqüència i no compleix les reglamentacions vigents, i per a l’empresa usuària és tècnicament dificultós i econòmicament poc viable. El més sorprenent és que l’Administració ho dona per bo.

Per tant podríem dir que és una situació de «blanqueig» de màquines que incompleixen la normativa, amb la complicitat de l’Administració, que promou i dona per bones les adequacions, legalitzacions, certificacions, etc. d’una eficàcia més que dubtosa, un elevat cost econòmic per l’empresa usuària, i el conseqüent risc per a la seguretat.

Aquesta manera de procedir pot tenir greus conseqüències per la seguretat i salut dels treballadors, la competitivitat de les empreses i el desenvolupament de la tècnica. És una llàstima que els esforços que és dediquen a legalitzar màquines, perquè no compleixen les reglamentacions, no és dediquin a fer-ho en fase de disseny.

Des del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials s’ha organitzat jornades i s’ha elaborat material de difusió per conscienciar d’aquesta problemàtica, així com s’ha definit un protocol d’actuació amb l’objectiu d’evitar que es fabriquin i importin màquines i components de seguretat sense el Marcatge CE i la declaració de conformitat ben fets, i a la vegada arreglar en la mesura del possible el que s’ha fet malament des de 1995.

L’aplicació coherent del protocol pot revertir una situació que perjudica greument la indústria i que aniria en benefici de la seguretat i salut dels treballadors, la competitivitat de les empreses i el desenvolupament de la tècnica.