El trajecte ferroviari entre Girona i Barcelona és la línia de mitja distància més utilitzada de tot l’Estat. Abans de la pandèmia, l’alta velocitat s’havia consolidat com una alternativa sòlida al vehicle privat per als centenars de gironins que cada dia han d’anar a treballar a Barcelona. Mentre les queixes s’acumulaven a les línies de Rodalies i Mitja Distància, Renfe semblava «mimar» els viatgers del TAV: tret d’algunes queixes puntuals -com la reivindicació de més trens de tornada-, els viatgers estaven generalment satisfets amb el seu funcionament.
El març de 2020, però, tot va saltar pels aires, i des de llavors el servei no ha tornat a ser el mateix: actualment circulen un 60% de les freqüències que hi havia abans de la pandèmia. L’excusa de Renfe, que és que el servei es recupera al mateix ritme que la demanda, ja fa massa temps que dura. Els propis passatgers es queixen que cada cop els trens van més plens, que costa trobar bitllets, que les reserves s’han de fer amb molta antelació i que falten freqüències per poder anar i tornar de la feina sense problemes. Tenint en compte que la situació a Rodalies i Mitja Distància tampoc millora, és una llàstima que Renfe hagi aprofitat la pandèmia per carregar-se un dels pocs serveis que funcionava.
