Rigor i neutralitat a la Vikipèdia

Entrant en exemples concrets, a la Vikipèdia catalana ens podem trobar personatges que han perdut en bona part les connotacions negatives que tenien fa algun temps. És el cas de l’article dedicat al polític conservador Francesc Cambó, que hauria estat un «polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ministre en diversos governs espanyols, així com impulsor del cop d’estat que instaurà la dictadura de Primo de Rivera el 1923, i finançador del cop d’estat del 18 de juliol del 1936», segons el redactat de fa tres anys. Sorprenentment, en revisions posteriors, les seves inclinacions favorables a les dues dictadures han desaparegut de la introducció, quedant a la «lletra petita» del text.

També són qüestionables alguns aspectes relatius als partits independentistes catalans. Segons la Vikipèdia, Junts per Catalunya estaria ubicada al centre-esquerra i ERC a l’esquerra quan, aplicant els criteris ideològics habituals a la Unió Europea, probablement s’hauria de parlar de centre o centre-dreta per Junts i de centre-esquerra socialdemòcrata per ERC. En el cas de la CUP, sorprenentment l’article més extens de tots els dedicats als partits polítics catalans, incloent-ne alguns amb tants anys d’història com ERC o el PSUC. Un col·laborador de l’enciclopèdia considera que el text «tergiversa els fets reals per tal de transmetre la versió oficial del sector avui dominant» al si d’aquesta formació.

Les crítiques a la neutralitat són també habituals per part de col·laboradors valencians o balears en relació a articles referits als territoris de parla catalana. Així, un viquipedista valencià fa referència al «pensament únic» de la Vikipèdia, així com al seu «corporativisme i manca d’imparcialitat», mentre un altre col·laborador, en aquest cas mallorquí, comenta que alguns textos, sobretot els de caràcter històric, «pareixen més blogs catalanistes que una suposada enciclopèdia rigorosa». És cert que l’objectivitat plena no sempre és fàcil. Podem parlar, per exemple, dels «milers de ferits» per les càrregues policials de l’1 d’octubre, o bé de «desenes de ferits i centenars de contusionats», una distinció que no és menor i que no entrarem a valorar, però que s’hauria de basar estrictament en dades de centres sanitaris o hospitals, no en lectures esbiaixades dels mitjans de comunicació d’una banda o altra.

En sentit contrari hi ha casos en que els supervisors de la Vikipèdia qüestionen un article, no pel text en si, sinó per les simpaties conegudes o intuïdes d’un autor cap a un determinat partit o organització política, encara que el text tingui el rigor necessari i no es percebi en la seva redacció cap mena de biaix polític o ideològic. No es qüestiona, en canvi, la utilització de referències de mitjans periodístics de molt baix nivell o totalment partidistes.

Evidentment, la Vikipèdia catalana no és l’única que conté textos amb una qualitat, rigor o neutralitat discutibles, això passa en major o menor mesura a la majoria de versions o idiomes. És el cas, bastant habitual, de traduccions molt deficients a partir d’articles originals d’altres wikipèdies. Més lamentable és la falta de rigor en casos sensibles a nivell polític o religiós. Pot ser el cas dels articles sobre Israel, on sovint s’omet la investigació per part del Tribunal Penal Internacional de possibles crims de guerra de les seves tropes contra la població palestina a Gaza. En el cas dels Estats Units, es poden arribar a normalitzar o justificar els bombardejos nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki, dos dels més grans crims de guerra del segle XX. Dit això, cal fer una valoració globalment positiva de la Vikipèdia com a instrument per a compartir i socialitzar els coneixements en gairebé qualsevol matèria i llengua. El rigor i la neutralitat, a part de la qualitat dels textos, n’han de ser el seu objectiu.