Avui, com que són dies de Fires, faré cas a la meva mare i no em posaré en política. Després de la suspensió de les Fires de l’any passat a causa de la pandèmia i de l’anul·lació de l’activitat a les barraques de fa dos anys a causa de la situació d’aldarulls al carrer, sembla que tindrem unes Fires amb força normalitat. Es miri com es miri és una bona notícia.

M’agrada pensar en els joves que gaudeixen de l’espai de les barraques i que es fan centrifugar en aquestes instal·lacions tan espectaculars que paren per uns dies a la ciutat. M’agrada veure la mainada amb pares i avis pujant a les atraccions de la Devesa i faig sempre un exercici de nostàlgia recordant les Fires d’abans, no pas perquè pensi que eren millors.

Vull creure que la mainada i els joves les viuen amb intensitat i que, d’aquí a uns anys també les recordaran amb afecte.

Jo, que soc del temps de les locomotores de vapor i les neveres amb un cub de gel, tinc gravada la imatge de l’arribada a Girona en tren, des del meu poble de Caldes. I, curiosament, el que tinc més present a la memòria és que la mainada portàvem enrotllats sota el braç els embolcalls de Xocolates Torras de tot l’any que podíem bescanviar per vals per a anar a caballitos. Em sembla que no podré normalitzar mai la paraula carrusel.

Venir a Fires, a mitjans dels seixanta, representava per a nosaltres una visita primera al parc de bombers, situat on ara hi ha els Jutjats; aquest edifici modern de l’avinguda de Ramon Folch que té un balcó llarg i estret que em recorda la taula per la qual feien saltar de la nau als enemics a les pelis de pirates (no vull donar idees a cap jutge).

El recorregut inicial, abans d’anar cap a la Devesa comprenia també passar per la plaça dels cines (Gran Via – Albéniz – Coliseu Imperial) a mirar els quadros. No era lluny la torradora de castanyes en forma de locomotora.

La visita obligada a les atraccions desembocava al Certamen que entusiasmava als grans i a mi m’avorria totalment, si no fos per una prodigiosa maqueta d’una màquina agrícola a l’estand d’Empacadoras Batlle que feia bales de palla en miniatura.

I, també, una rutina que avui us confesso que no he deixat de fer cap any per aquest temps des de les Fires de quan era una criatura: passar per sota el rellotge de la Devesa i entrar als serveis a fer-hi un riu. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.