Polèxit?- La Unió Europea compta amb un arsenal de sancions econòmiques per posar Polònia contra les cordes i fer-la decidir si baixa el cap o pensa seriosament en un Polèxit.
La sala disciplinària del Tribunal Suprem de Polònia és un òrgan de control polític que pot sancionar jutges que, per exemple, reconeixen la primacia del dret europeu o plantegen qüestions prejudicials a la Unió Europea. Polònia està a un pas de la ruptura legal amb la Unió Europea.
El Tribunal Constitucional polonès va declarar fa poques setmanes la inconstitucionalitat de posar el dret europeu per sobre del dret nacional. És com una declaració unilateral de retirada del sistema legal europeu.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha posat una sanció d’un milió d’euros per dia per l’incompliment de l’ordre dictada el passat juliol de la suspensió cautelar de la sala disciplinària.
Pot aguantar Polònia l’estrebada d’un milió d’euros de sanció per dia? Quantitat a la que se li suma una altra sanció de mig milió d’euros per dia.
El joc de la gallina només pot acabar amb una rectificació del govern polonès o amb una sortida accidentada de la Unió Europea.
Si hem de fer cas al passat Polònia ha rectificat i ha abaixat el cap. Aquest cop, potser ha anat massa lluny. Millor una Unió Europea coherent que sempre es pot ampliar pels Balcans occidentals. Metaeuropa.
Un govern que fa poc soroll
L’actual govern de la Generalitat és discret i menys sorollós que els que el van precedir. Alguns veuen signes d’apatia en aquesta administració ordinària de les coses. A mi, en canvi, em sembla que ens convé molt un govern poc donat a l’agitació i la propaganda, un govern que consideri que l’autonomia política, molt àmplia i econòmicament rellevant, s’ha d’administrar bé. Josep Pla, en la inigualable entrevista amb Joaquín Soler Serrano, diu: «No soc gens partidaris de la revolució, no sol conduir enlloc. Només té una cosa bona: després ve la reacció». Podríem dir que estem en un terreny entremig que deixa el terreny abonat per la reacció. Metaindependència.
legislatura fins gener de 2024
La no presentació d’esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat per part d’ERC i el PNB és una senyal d’una recta negociadora i una molt probable aprovació dels comptes que porten la legislatura espanyola fins a l’últim dia dels quatre anys del mandat. Tenint en compte que Espanya tindrà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea en la segona meitat de 2023, el més probable és que tinguem eleccions a finals d’any o fins i tot estirant el calendari el gener de 2024. Andreotti deia que el poder desgasta... sobretot a qui no el té. El Partit Popular haurà de reconfigurar la seva estratègia a la llum del nou calendari. Pot tenir victòries parcials a Andalusia i revalidar una majoria àmplia en unes arriscades però probables eleccions avançades a Castella Lleó (a la mínima que Ciudadanos es mogui de la foto). Des de la majoria absoluta de Rajoy (2011.2015) que no havíem viscut un escenari de legislatura completa. La probable aprovació dels pressupostos ens porta a un cicle d’estabilitat, agradin o no les polítiques que s’hi practiquen. Metalegislatura.
el preu de l’energia
No s’ha de ser gens euroescèptic ni eurocrític per dir que el preu de l’energia té molt a veure amb una política rotunda de transició ecològica dissenyada per la Unió Europea sense haver preparat, en temps i forma, els instruments per tenir fons alternatives de generació d’energia. La geopolítica hi juga un paper també. El gas de Rússia està esperant la formació del govern alemany per veure fins a quin punt els socis minoritaris (verds i liberals) imposen la seva agenda antirussa (molt allunyada del pragmatisme de Merkel i dels socialdemòcrates). I finalment França es mira tot el drama del preu de l’energia des del seu 70% d’energia generada per centrals nuclears i amb la voluntat de crear noves minicentrals nucel·lars. És una energia molt més neta que les altres i l’únic debat ha de ser si és suficientment segura. Em sembla que en els últims anys es van prendre decisions precipitades en aquest aspecte. Fukushima va tenir un greu error: tenia plans de seguretat per terratrèmols però no tenia pla de seguretat per tsunamis. Txernòbil va marcar una època (a la vegada que la caiguda de l’imperi soviètic) però Fukushima va tenir un efecte rebot curiosament a Alemanya. No cal perdre de vista que el primer partit que s’ha beneficiat de la baixada de vots dels cristianodemòcrates alemanys és el partit verd. Vull dir que en essència el partit verd alemany és un partit situat en les coordenades de la radicalitat ecològica i del conservadorisme en molts altres aspectes. Una regió eminentment conservadora com és Baden-Wurttemberg porta dues legislatures governada pels verds després de dècades de govern conservador. Els votants no s’han mogut molt. L’amor a la terra i a l’ecologia a Alemanya té una derivada essencialment conservadora. Només després d’haver pres unes quantes cerveses a Baden-Baden es pot entendre aquesta peculiar alquímia. Metaideologia.
metavers
L’amic Àlex Moga, un MIT que abans va ser alcalde de Viella i diputat al Parlament és el primer que em va parlar del metavers el mes d’agost en dos dies de conversa fluida i reveladora. Moltes vides en una vida, això ens mostra també la biografia de Moga i de tanta altre gent que pensa més enllà de l’avui. Aquesta setmana hem tingut una interessant sessió amb Mar Alarcon, impulsora del negoci de la mobilitat compartida a Barcelona, amb l’empresa SocialCar. Alarcon, que també és vicepresidenta d’un Foment del Treball que s’està repensant a tota marxa, ens diu: molts autònoms ja no volen formar d’empreses perquè tenen millors beneficis, ja no som la generació que tindrem cinc feines al llarg de la vida sinó que tindrem cinc feines a temps parcial al mateix temps, més empreses tenen un cap de recursos pels free lance perquè ja són un món que s’ha de gestionar... i ara arriba el metavers que tot just estem entenent i que pot ser una realitat a finals del 2022. Quina segona part de la vida més poc rutinària que ens ha tocat viure!
