La pandèmia ha provocat canvis importants en el comportament de moltes persones. S’han variat hàbits, comportaments, actituds... que de ben segur ja no tornaran a ser com abans. La mascareta ens recorda que la situació no s’ha superat encara i que cal continuar tenint les màximes precaucions.

Al llarg del confinament es posà de moda el teletreball. Moltes empreses i assalariats s’adonaren que la mateixa feina presencial es podia fer des de casa. Això fou una gran novetat, atès que assolint la mateixa productivitat, no calia desplaçaments. També és cert que en moltes administracions això va representar unes vacances llargues, atès que els departaments del govern, els ajuntaments, els consells, etc... restaren buits, sense cap mena d’atenció al públic. Foren uns mesos de aïllament que alguns no superaren atès el canvi que això els suposà.

Una colla de treballadors, però, continuaren al peu del canó. Sobretot els sanitaris. Mai no els agrairem prou la feina i les vides que salvaren, jugant-s’hi la pell. O personal no massa valorat socialment i que permeté la recollides de brossa, l’avituallament dels supermercats, els repartidors, els pagesos, els marxants, etc, etc... I en aquest sentit també cal recordar els mestres i professors de primària i secundària o el personal de les llars d’infants en uns moments que fins i tot incomprensiblement les universitats tancaren a pany i forrellat.

Ara, quan comencem a veure la sortida a aquesta crisi sanitària, és bo recordar a tot aquella gent que va fer possible que el país no es paralitzés i que, malgrat el munt de problemes, la vida continués i que avui sigui una mica més fàcil mirar endavant amb cert optimisme. Aquell pessimisme generalitzat sembla que poc a poc s’està superant i que aviat la societat podrà tornar a la normalitat.

Aquests dies els mitjans de comunicació ens aproximen una altra vegada a la quotidianitat. Llegim i escoltem notícies d’assassinats de nens i dones que esgarrifen. O fins i tot podem adonar-nos de com creix el consum de droga entre els més joves o com es practiquen noves varietats sexuals sense por al risc. Una llarga llista de temes que avui ens haurien de preocupar moltíssim. És per això que ara que encetem un nou període de la covid-19 que, ben aviat s’haurà vençut, s’ha de reflexionar sobre el paper dels nostres mestres i professors. Se’ls ha de mimar al màxim i són la base d’una societat plural i del respecte democràtic.

Aquests dies podem seguir campanyes electorals a països com Nicaragua i Honduras, per exemple. En ambdós lloc el dret a la vida no val res i els assassinats es multipliquen, com aquestes darreres dates a l’Equador. No hi ha dret a la discrepància ni respecte a les opinions que no són afins als règims establerts. Falta educació i fins que no arribin noves generacions serà impossible acabar amb el crim, el narcotràfic o el blanqueig de capital. La corrupció s’ha institucionalitzat i desterrar-la és gairebé impossible.

A casa nostra el paper dels educadors es bàsic per assolir una societat lliure i sense complexos. Quan més bona educació tinguem, mes progrés aconseguirem. Les escoles i els instituts són bàsics per desterrar xacres de la nostra societat que fan molt mal. Tenim la sort de gaudir d’un gruix de professorat que no estalvia esforços per a contribuir a una societat més rica i més justa. I no és fàcil en un món global on a cada aula s’hi barregen un munt de nacionalitats. Però gràcies a aquesta tasca que moltes vegades no és reconeguda el país viu una cohesió social i un respecte mutu entre tots. Serà bo que des de l’administració es continuï fent esforços per millorar la vida laboral dels nostres mestres i professors que són fonamentals per tal que la societat futura abordi els temes pendents d’aquest segle XXI. I en aquest sentit cal demanar també la responsabilitat dels pares perquè complementin a casa la tasca dels professionals, sense posar mai en dubte una decisió presa des de l’escola.

Si entre tots ho aconseguim, segur que algunes notícies alarmants dels mitjans de comunicació desapareixeran. No és fàcil a vegades entendre el comportament humà, però amb una bona formació tot serà més senzill.