Una discussió «tonta» de l’altre dia al «CaraLlibre», sobre si continuava essent correcte anomenar el poble que m’ha vist créixer (Roses) amb el nom que li va donar el franquisme (Rosas) en el seu afany d’espanyolitzar el nomenclator de la península ibèrica –o almenys d’aquella part que havia pogut conquerir– m’ha tingut entretingut quasi tot el cap de setmana. És clar que, encara que poliglota, no soc filòleg ni lingüista, ni home de grans recursos bibliogràfics. Tot i així, vaig poder esbrinar que, etimològicament parlant, el nom de Roses «probablement ve del mateix origen que el nom de l’illa grega de Rodes», segons afirma Ma. Josepa Arnall i Juan al seu estudi de la Toponímia medieval de l’Alt Empordà que publicà la Universitat de Barcelona l’any 1981. Però, tot i que aquesta informació ja la coneixíem la gran majoria de rosinques i rosincs, el que deixa clar, és que Roses s’anomena així, amb «e», des del Segle XIII, almenys a tots els documents toponímicament rellevants.

Per tant, la pregunta és molt més senzilla: és correcte traduir el nom de Roses a qualsevol altre idioma? La resposta és: no! Fins i tot el traductor de Google manté la «e» quan li demanem la traducció de «Vila de Roses» al castellà, donat que «confon» Roses a seques amb les flors, que definitivament no tenen res a veure amb l’origen del nom del nostre poble, encara que formen part del seu escut, aprovat el 1992, perquè «són el senyal parlant tradicional al·lusiu al nom de la vila» (Viquipèdia). Fins i tot l’estat sembla haver anat integrant cada cop més el nom «oficial» als seus documents, almenys a jutjar per la majoria dels que he pogut consultar (mapes, INE, BOE, etc.). I la veritat és que no sembla tenir massa sentit traduir un nom propi. Tampoc ningú no li diu «Bons Aires» o «Good Airs» a la capital d’Argentina. I la capital de Finlàndia també es diu Hèlsinki arreu, tot i que fou fundada amb el nom de «Helsingfors» (Ràpids de Helsinge) pels suecs. El que no entrarem a esbrinar avui, són les raons per les que sí es tradueix el nom d’unes ciutats (Nova York, Munic, Londres, etc.) i no el d’unes altres, com ara Monte Carlo (Muntanya de Carles) o Sant Petersburg (Castell/Ciutat de Sant Pere), per posar només dos exemples.

La meva petita recerca i la discussió que l’originà deixen clar que segueix havent-hi molts espanyols amb mentalitat colonitzadora. Són els que anomenen Roses amb «a» perquè volen deixar clar que és «espanyola». Són, amb un munt de polítics ineptes i irresponsables, els veritables causants del creixement exponencial de l’independentisme de l’última dècada «i pico». Fins i tot a mi m’han convençut, perquè encara que generalment «el nom no fa la cosa», hi ha ocasions en què el to i les intencions traeixen l’orador. Així que, dieu Roses, sisplau!