Dijous passat, quan faltaven pocs minuts per a l’inici del pregó i els carrers començaven a bullir de gent, vaig ser testimoni d’una conversa entre una mare i el seu fill que, més o menys, va anar d’aquesta manera: «Biel, vols que dissabte anem a fires?». El nen, sense deixar-se anar de la mà de la seva mare, va aixecar la mirada i va respondre: «mama, què són les fires?». En sentir-ho no vaig poder evitar girar-me i vaig comprovar que aquell nen devia tenir poc més de tres anys. Clar que no sabia res si hem estat precisament tres anys privats de poder-ne gaudir! Espero, Biel, que dissabte anessis a fires i descobrissis tot el que significa. Per si de cas, permetem que te’n faci quatre pinzellades. Fires vol dir que en arribar a l’altura de Correus comencis a sentir una olor que només els gironins sabem identificar i associar. Amb la teva edat, fires vol dir que comencis a pujar a atraccions com les cadires voladores, les granotes que salten, la pesca d’ànecs, els toros mecànics, el tren de la bruixa que ara ja no es diu així i que et comencis a familiaritzar amb els autos de xoc. Fires també vol dir que t’embrutis la cara i et quedi enganxifosa de la poma de caramel o del cotó de sucre. I d’aquí a uns anys, fires serà anar per primer cop a les barraques. Però això ja és una altra història.