Aquests dies estic atònit. M’han explicat com funciona el mercat de les taronges. Fins ara no entenia aquest joc tan rebuscat. Ara en primícia mundial us ho explico. Resulta que us haureu adonat del complicat que és comprar taronges. Si vas al mercat et diuen que si en compres cinc taronges, les primeres dues costen 1 euro cada una, es veu que venen de València i per això són barates perquè portar-les fins aquí és molt fàcil. Les dues segones costen 2 euros cadascuna. Es veu que les han de portar del Marroc i el transport augmenta el preu. El problema és que la cinquena la porten d’Amèrica i, és clar, creuar l’Atlàntic és caríssim, les taronges americanes costen 10 euros cadascuna. Fins aquí encara ho poc anar entenent.

Ara ve el problema. Es veu que hi ha cinc productors de taronges i cinc distribuïdors de taronges. Aquests es reuneixen cada dia i estableixen el preu de les taronges per cada hora que te les mengis. No ens vam adonar però van posar a cada casa un comptador de taronges, hora a hora, minut a minut, controlat per un ordinador central de la Gran Companyia Tarongera. El president de la qual és el rei Felip VI. El problema pel sistema capitalista és que les cinc companyies tarongeres i les cinc distribuïdores són en realitat les mateixes. Per tant on en teoria es produeix el lliure mercat, en realitat és la reunió del càrtel. I què fan? Doncs han establert que el preu de totes les cinc taronges passa a ser el de la darrera que és més cara, 10 euros, perquè ve d’Amèrica. No té cap lògica, oi? Doncs no, cap ni una. És tenir una cara dura impressionant. Però hi ha més. El comptador «intel·ligent», deien, era per saber a quina hora et menjaves les taronges. Si beus un suc de taronja per esmorzar, o una taronja per dinar o sopar, el preu es dispara. Ja no valen 10 euros, com més t’apropes a les hores lògiques de menjar una taronja, costen ja 30 euros. De fet per poder menjar una taronja per 10 euros te l’hauries de menjar a les 4 del matí, quan hi ha menys demanda, diuen els malparits.

La solució que ha trobat el govern no és la lògica fotre els del càrtel taronger a la presó i eliminar aquests sistema tan mafiós, sinó reduir els impostos. És a dir reduir els diners que les empreses han de pagar a l’estat, mentre multipliquen els seus beneficis. Si Adam Smith,el pare del capitalisme,tornés a néixer al·lucinaria amb la cara dura d’aquesta gent. Es veu, que als consells d’administració de les empreses tarongeres i de les empreses de distribució de taronges hi ha gent del PP i del PSOE. No sé si creure-ho. La darrera idea que han tingut les elèctriques és subornar a les empreses fabricants de neveres perquè el llum de dins quedi encès. Ens atraquen a plena llum del dia i de la nit i no els cal antifaç.