Des de fa uns dies, una espessa boira és fa visible arreu de l’Empordà, especialment a primera hora del matí. Hom podria pensar que és humitat, cosa que, donada la greu sequera provocada pel canvi climàtic, esdevindria un petit alleujament. Malauradament, quan de sobte olores aquella pudor i observes la gran quantitat de columnes de fum, t’adones que es tracta d’un mal costum: la crema de rostolls, que, a part de molestar i perjudicar la salut de milers de veïns, només fa que agreujar encara més el canvi climàtic.

A això hi cal afegir la destructiva mania d’arrasar marges, recs, rieres i sotaboscos, una autèntica bestiesa que a part d’eliminar un important habitat de nombroses espècies i empobrir el sòl, agreuja el problema de la sequera, ja que disminueix la retenció de l’aigua i la humitat i augmenta l’exposició al sol. Però és que, durant els períodes de calor, les segues omplen els marges de palla seca exposada al sol i al vent, facilitant així la combustió, mentre que els marges verds i frondosos mantenen la humitat i resguarden del vent.

Com pretenem afrontar el repte més important de la humanitat quan encara som incapaços de fer gestos tan senzills com respectar els marges florits i plens de vida o deixar de cremar rostolls per esmicolar-los i deixar que es descomponguin i retorni a la terra el que és de la terra? L’agricultura i la ramaderia han esdevingut un dels principals culpables del canvi climàtic, de la contaminació de l’aigua potable i del mar i de la degradació dels sòls fèrtils. És evident que esdevé urgent un gir radical si volem sobreviure a l’emergència climàtica i la imminent crisi sistèmica que ens ve a sobre.

Recomano veure el documental Besa el suelo per tal d’entendre la importància dels microorganismes del sòl i la necessitat d’acabar amb un model agrícola i forestal clarament obsolets.