La renúncia del bisbe Xavier Novell, torna a posar damunt la taula el debat sobre el celibat dels mossens.
Cal dir que el Vaticà II, en el decret sobre els preveres, diu que el celibat «no s’exigeix per la naturalesa mateixa del sacerdoci». Encara més: a l’Orient cristià (catòlic i ortodox) «a més d’aquells que escullen el celibat, hi ha també preveres casats».
El P. Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca per als catòlics bizantins de Grècia, que va ser pare espiritual (1.996-1.999) i rector (1.999- 2.016) del Pontifici Col·legi Grec de Roma, recordava en un article seu, que «les Esglésies Catòliques Bizantines tenen el doble clergat, casat i cèlibe». No és que els mossens es casin, sinó que els seminaristes, que en acabar els seus estudis s’han casat, són ordenats preveres. Així a Hongria i a Ucraïna, «el 99% del clergat està casat», mentre que en altres països, els capellans casats són el 75%, el 50% o el 30%. El P. Manel Nin, degut al temps que va passar al Col·legi Grec, deia que havia conegut «sacerdots casats, òptims sacerdots i òptims pares de família» i també «preveres cèlibes, òptims». I per això deia que el tema d’obrir l’Església Catòlica Llatina a ordenar homes casats, l’eixamplaria dient: «obrir l’Església Catòlica Llatina als preveres cèlibes i als preveres casats».
El papa Francesc, el maig de 2014, va dir que «el celibat no és un dogma de fe, és una regla de vida» i «en no ser un dogma de fe, la porta és oberta».
Cal recordar que en els inicis del cristianisme, el celibat dels preveres no era una condició sine qua non per ser ordenat. La primera Carta a Timoteu, en parlar dels requisits per ser elegit bisbe, diu que l’ordenat ha de ser «marit d’una sola dona» (1Tm 3:2) i la Carta a Titus, pel que fa als preveres, diu també, que l’ordenat «sigui irreprensible, marit d’una sola muller» (Tt 1:6)
A més, l’octubre de 2.019, el Sínode de l’Amazònia també va obrir la porta a l’ordenació d’homes casats, per 128 vots a favor i 41 en contra. I és que si les Esglésies Orientals tenen el celibat opcional per als preveres, ¿per què no pot ser també així a l’Església Llatina? I si els anomenats diaques permanents poden ser casats i els preveres anglicans que han passat a l’Església catòlica també ho són ¿no ho poden ser també els preveres de l’Església Romana?
També el P. Xavier Poch, superior del Miracle, deia, molt encertadament, que pel que fa al celibat dels preveres, s’hauria de «reconduir la norma actual cap a l’opcionalitat».
En l’homilia del 12 de maig de 2014, el papa Francesc deia: «Qui sóc jo per posar traves? Qui som nosaltres per tancar portes? És l’Esperit qui fa que l’Església camini. Cada vegada més, més enllà dels límits, més endavant». Per això seria bo replantejar el celibat dels preveres. I és que, com ha dit el teòleg José Mª Castillo, «Jesús va instituir l’Eucaristia, però no el celibat».
