Ahir va ploure a Girona per primera vegada en mesos. Però en lloc de respirar alleujats, estem tots amb l’ai el cor per si la borrasca Blas acaba provocant nous danys al litoral gironí, que amb prou feines s’ha acabat de recuperar del Gloria. A l’Alt Empordà, la sequera ja ha obligat la Generalitat a establir les primeres restriccions d’aigua. Tot plegat combinat amb unes temperatures que durant el setembre i l’octubre no han estat de tardor, sinó de caràcter més aviat estival. Ja no ens estranya sentir, per enèsima vegada, que han estat dos dels mesos més càlids en el que portem del segle XXI.
Durant massa temps hem parlat del canvi climàtic com un problema de futur que calia evitar, sense adonar-nos que ja el teníem a sobre. Ara ja en som conscients i el verb «frenar» s’ha substituït per «mitigar», però ni així els governs són capaços de reaccionar. Els primers esborranys de la Cimera del Clima de Glasgow són absolutament decebedors, amb més propaganda que compromisos reals per reduir les emissions. L’extrema preocupació per mirar només a curt termini fa que ningú estigui disposat a ser el primer en cedir ni un mil·límetre, no fos cas que es perdés algun benefici pel camí. Com a mínim, quan passi el desastre, no podrem dir que no estàven avisats.
