El pes del passat sobre el nostre present és indiscutible. Les capes de la història defineixen un passat dens, etapes de poblament i d’ocupació del territori, etapes de desplegament institucional i de definició d’un marc de referència de llengua, cultura, territori i identitat. La tria del temps i de l’activitat humana, per a bé i per a mal, va fent desaparèixer vestigis del passat i va permetent la supervivència d’algunes mostres. La història és com un procés continu, amb discontinuïtats, d’anar fent i refent i sovint desfent. És molt freqüent la reutilització de vestigis d’una època per a construir noves realitats. És així com l’herència de civilitzacions i de societats pretèrites és només una petita part de les èpoques reculades i encara una tria esbiaixada en funció de qui ha exercit el poder i de com s’ha actuat en el territori. No és neutre, naturalment, el pes de les relacions humanes i les tensions que se’n deriven en el frec a frec entre grups o classes socials.
A vegades vivim aclaparats, presoners, pel pes de la història. Si fóssim esclaus de la història ens estaríem negant la possibilitat ineludible de progressar, de canviar, de millorar. D’aquí que tingui molt sentit una relectura i una reinterpretació constant de la història i amb la història del patrimoni que ens ha pervingut com una herència preciosa que ara tenim l’obligació de vetllar i explicar. La confluència història i patrimoni marca aquesta frontissa imprescindible, aquest punt de trobada per donar sentit a les coses més enllà de la seva vàlua material específica. Forçant l’argument podríem dir que és tan o més important el context que el text.
És en aquest marc que trobo oportú de presentar tres novetats diferents de la bibliografia sobre història i patrimoni.
En primer lloc dins de la col·lecció de manuals de museologia el manual sobre Planificació estratègica de museus i centres patrimonials (Associació de Museòlegs de Catalunya, 2021) que inclou col·laboracions sorgides del postgrau de Direcció Estratègica de Museus i Centres Patrimonials, ofert per la Fundació Universitat de Girona sota els auspicis de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA) i amb la col·laboració de l’Associació de Museòlegs de Catalunya i la Diputació de Barcelona sota la direcció de la catedràtica de la Universitat de Lleida Imma Lorés. Se n’han fet diverses presentacions primer al Museu Marítim de Barcelona que va ser l’oportunitat d’un retrobament post-pandèmia d’algunes desenes de museòlegs de tot Catalunya i posteriorment a les diferents demarcacions i a Girona a la sala-auditori del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. En el manual s’hi recullen les idees bàsiques al voltant de la planificació estratègica i s’hi presenten sis experiències d’èxit (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu de la Mediterrània, Museu de la vida rural, la Gabella Museu Etnològic del Montseny i el MACBA).
L’associació de museòlegs representa un esforç des de la base per a donar carta de naturalesa i reclamar un reconeixement de la professió i de la museologia i connecta bé amb l’esperit inspirat i impulsat pel Servei de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix eficaçment Magda Gassó, de les Xarxes territorials de Museus de Catalunya. Les Xarxes són un bon invent i són un marc idoni per a l’intercanvi i la transferència d’experiències. Ara concretament la Xarxa de Museus de les comarques de Girona acaba de publicar un llibre de Roser Matas: Cerca i Troba. Museus de les comarques de Girona (Xarxa de Museus de les comarques de Girona-Generalitat de Catalunya-Diputació de Girona, novembre 2021), amb la presentació i representació amb dibuixos dels elements simbòlics i més representatius de vint-i-sis museus de les comarques de Girona, amb museus de Castelló d’Empúries, Banyoles, Empúries-L’Escala, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Olot, Torroella de Montgrís, Palamós, Llorets de Mar, Palafrugell, Ripoll, Arbúcies, la Bisbal i Breda. Un llibre infantil per a petits i grans. Un encert.
Finalment vull esmentar el volum 16è de la col·lecció de llibres de les «Conferències a l’Arxiu Municipal» en aquesta ocasió amb les conferències d’aquest any i que és el volum II de Girona, Catedral, Esglésies i Convents, Del naixement de l’església local a l’època moderna, (Girona, Ajuntament, 2021), introduït i coordinat per Pere Freixas Camps i amb articles del mateix Freixas i d’Anna Gironella, Sandrine Victor, Francesc Miralpeix, Rosa Maria Gil Tort i Eduard Abelenda on s’hi tracten aspectes documentals, la promoció i els comptes de la construcció de la Catedral de Girona, el paper de Sant Feliu de Catedral i col·legiata a parròquia i basílica, el paper de la promoció artística en època moderna amb la competició i rivalitats entre convents, el seguiment del rastre de deu convents desapareguts i que han deixat rastre en els carrers de Girona, i l’arquitectura religiosa contemporània. El mèrit del llibre és presentar-nos nous aspectes sobre una vella presència religiosa a la ciutat, els canvis que ha experimentat, les fundacions, les pervivències i les desaparicions, enfocant noves visions des del punt de vista de l’art, de l’arquitectura o de l’urbanisme i té el valor afegit d’inscriure’s en una col·lecció que com aquell qui res ja suma setze títols i això vol dir setze cicles de conferències que a un promig mínim de sis conferències per cicle i arrodonint una mica representa la xifra de cent conferències a l’arxiu; conferències que s’omplen sempre.
Història i Patrimoni aspectes indestriables d’un passat col·lectiu que configura el nostre present i ens ajuda a entomar el futur.
