Porto gairebé 30 anys en el món de l’art, dels quals 23 a la Galeria d’Art El Claustre i és en aquest període que tinc l’oportunitat de conèixer en Josep Niebla. Li vàrem organitzar diverses exposicions a El Claustre i jo en aquell moment era el cordó umbilical entre l ‘artista i l’exposició, és a dir, amb ell parlàvem del catàleg i de l’organització de l’exposició.

Vaig passar moltes estones, al seu estudi de Casavells, conversant amb en Josep. Parlàvem de moltes coses, de pintura, de cultura, d’emocions i vivències que guarda el món dels artistes. Jo, sempre li he tingut una gran admiració com a pintor.

Al llarg d’aquests 30 anys he conegut a molts pintors i he patit les seves dèries, no obstant, haig de dir que amb ell, gairebé mai. En Josep era una persona que tenia una gran consideració cap els seus companys pintors, per a tots, ja fossin figuratius o informalistes; mai tenia una paraula dolenta cap a ells, tot era respecte. Ell pintava i ho feia des del seu silenci, però haig de dir que en Josep Niebla, a part de ser un gran artista, era un gran conversador. M’omplia la vida de saber i de cultura, són estones i records que sempre els guardaré eternament amb mi.

Gràcies, Josep, pel teu art i pel teu llegat!