A la Generalitat s’han posat les mans al cap amb l’estudi que diu que l’ús del català entre els joves està sota mínims a les aules, als patis i en les seves relacions personals. I, si els joves són el futur, la cosa pinta molt malament.

Jo crec que el costum de canviar de llengua quan es parla amb un desconegut és fatal per a la nostra llengua, però hi ha altres causes que no veig que tertulians i experts analitzin. Segurament perquè és una causa incòmoda: El gran retrocés s’ha produït durant l’etapa del Procés. Sé que no és agradable de llegir i vull creure que ningú que em llegeixi llençarà indignat el diari a la paperera seguint la tendència de reaccionar a la contra quan una cosa ens incomoda, com els que han crucificat en Piqué per dir que li agradaria que a Barcelona es fessin tant bé les coses com a Madrid, i, en comptes de rumiar sobre la qüestió, fan una piulada que diu «Piqué candidat a madrileny de l’any», es donem un bany d’aprovacions digitals i es senten la mar de complaguts.

L’etapa processista va estar presidida, pel que fa a l’acció de govern, per la idea que aviat arribaríem a Ítaca i que, llavors tot aniria la mar de bé i, mentrestant, un llistat de temes importants s’han deixat al calaix. Crec just dir que l’actual Govern sembla haver-ho entès i s’ha posat a governar.

Ens costa acceptar que Catalunya s’ha convertit en antipàtica a fora i que els catalans que tenen el castellà com a llengua materna no s’han sentit atrets per a catalanitzar les seves converses socials i professionals.

Ja he dit que hi ha moltes altres causes a més del mal costum que tenim de canviar de llengua, com l’arribada de milers de persones de països llatinoamericans i els evidents embats, via poder judicial, que envia la dreta espanyola més resclosida. Però, seria bo recordar que en èpoques anteriors al processisme teníem uns bons nivells de prestigi de la llengua i els atacs a l’exitosa immersió lingüística als centres docents, que sempre n’hi ha hagut algun, eren escassos i estrafolaris. Mentre ens estàvem preparant per a la somiada independència, el català ha reculat. Aquesta és la veritat incòmoda. Crec que faríem bé d’afegir a la llista de causes del retrocés l’antipatia que hem generat. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.