Uls experts ens avisen que l’emergència climàtica té derivades econòmiques. No hem d’anar gaire lluny per a comprovar-ho. A la Cerdanya s’hi planta més vinya, perquè amb hiverns cada vegada més temperats, surt a compte fer-ho. Les empreses s’adapten i busquen oportunitats de negoci; el sector públic sol tenir més resistència al canvi. Repassar el projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2022 permet constatar que una part important de les inversions públiques al Pirineu gironí tenen a veure amb millores a les pistes d’esquí que estan en mans de la Generalitat.
Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra mostrava que les estacions de La Molina, Vall de Núria, i Vallter 2000 generen un impacte econòmic net d’uns 85 milions d’euros, al qual cal afegir l’activitat econòmica complementària en llocs de treball, activitat comercial, etc. que situa l’impacte global en més de 155 milions anuals. Un altre estudi publicat aquesta setmana, i dirigit pel catedràtic gironí Josep Oliver Alonso, mostra com les comarques de muntanya, cada cop més dependents del turisme, han patit més que ningú els efectes de la crisi derivada de la pandèmia. Potser seria hora de replantejar la inversió en pistes d’esquí rescatades i/o deficitàries i destinar aquest capital a estudiar alternatives econòmiques viables al futur d’aquest territori.
