La primera vegada que vaig saber de l’existència de Clara Ponsatí, que fou consellera d’Ensenyament en el govern presidit per en Carles Puigdemont, fou el 2013 quan va denunciar al Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Espanya que per la seva posició favorable al dret a decidir no li havia renovat la càtedra, com a professora visitant a la Universitat de Georgetown. El ministre de Mariano Rajoy, José Manuel García-Margallo ho va justificar declarant que una càtedra a l’estranger no podia servir per encoratjar processos secessionistes contraris a la Constitució i als interessos del govern d’Espanya.

Abans d’assumir un rol actiu en la política catalana era directora de l’Escola d’Economia i Finances a una Universitat d’Escòcia. Actualment viu a Brussel·les i va rebent ordres de detenció del magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

Es va implicar de ple en el procés en ser nomenada el 17 de juliol del 2017 consellera i va ser destituïda pel govern espanyol el 27 d’octubre del 2017 en aplicació de l’article 155 per part del govern d’Espanya presidit per en Mariano Rajoy. Només va ser consellera quatre mesos.

S’ha mostrat crítica des del novembre del 2017 amb el govern de la Generalitat, tant amb el d’en C. Puigdemont com l’actual presidit per en Pere Aragonès. Respecte al període que Quim Torra manava, la Clara va mostrar-se discreta, mesurada i no va piular massa, probablement perquè compartia moltes idees amb el president.

Tanmateix durant aquests anys ha anat fent manifestacions sorolloses que han enutjat als sectors independentistes pel seu desdeny, com la rotunda afirmació «Els polítics catalans anaven de farol» (en català fer catxa significa fer un mal joc a les cartes per espantar els contraris i fer que no vagin a l’aposta). El desembre passat va donar-se de baixa, ensems ho va criticar durament, del Consell de la República i, el 31 d’agost d’enguany com eurodiputada insisteix amb més agror de nou contra el consell i en Puigdemont titllant-lo d’autonomista, no d’independentista, i ara inexplicablement torna a figurar a la direcció atès que fou elegida a finals d’octubre.

En les declaracions al FAQS (un programa de Mediapro d’en Jaume Roures) el dissabte, dia 5 de novembre, la Clara P. Va ser entrevistada per la presentadora, Cristina Puig; li responia desairosament, amb una veu apagada, sense cap entusiasme ni èmfasi, pròpia d’una persona desil·lusionada o derrotada per la vida. Va transmetre la imatge que ella va ser una il·lusa, una víctima enredada per polítics professionals com en Junqueras, en Puigdemont i tota la patuleia, perquè es va creure innocentment que ells volien la independència de Catalunya quan en realitat perseguien altres objectius.

Va manifestar que va tenir aquesta intuïció que anaven de catxa la mateixa nit de l’1 d’octubre del 2017, després de saber el resultat del referèndum i veure l’actitud freda dels consellers. Segons ella un nombre important de ciutadans havia votat la segregació i els polítics no van saber gestionar el resultat. Una gran decepció per ella que li obrí els ulls. Estava envoltada de porucs i mediocres, uns pusil·lànimes arrapats al poder i que volien continuar manant. (Cal subratllar que és la persona menys exposada vitalment de tota la colla perquè té a l’estranger amics i feina, mentre que la resta fa el que pot per sobreviure).

El que havia de fer en C.Puigdemont, segons la clarivident C. Ponsatí, era sortir a la TV3 l’endemà de la votació i confessar la veritat davant del poble: «Catalans i catalanes, nosaltres, els polítics, som uns manipuladors que us exigirem comportaments heroics que pagareu molt car. Quedeu-vos a casa, no feu el llusc manifestant-vos pels carrers i carreteres. Cap de nosaltres vol la independència fàctica de Catalunya, la paraula independència és retòrica, no política, un mot estimulador que us convida a sortir al carrer, però no sortiu, perquè us agafaran i castigaran. Ho dic pel vostre bé».

Aquesta farsa que ella pressentí aviat i va callar ha resultat molt cara i trista per moltes persones i si ella era sabedora del que havia passat, del que passava i passaria, el seu deure moral i polític era advertir als interessats i a la població en general perquè no cometessin accions punibles, mereixedores de càstigs crematístics i llargues penes de presó.

També va deixar anar que s’han produït fets molt misteriosos durant el procés que no entén de cap manera perquè no sabia qui eren els protagonistes o els activistes que hi havia al darrere. Per exemple el Tsunami que havia de salvar Catalunya s’esvaí sense cap explicació, no se sap qui eren, ni quines eren les seves reals intencions. Igual ho aplicà als CDR; qui els va organitzar, què pretenien: posar més independentistes esvalotats a les presons?

Quins eren els objectius d’en Puigdemont i de l’Oriol Junqueras? Mai no se’ls va passar pel cap fer una declaració ferma i decidida de sortir d’Espanya i convertir Catalunya en una república dins la unió europea. Una ensarronada. Tot era mentida.

Que jo sàpiga només en Jordi Cuixart ha contradit, enfadat, les declaracions de la Clara P. titllant-les de frívoles i de banalitzar el que havia succeït, no obstant els polítics directament afectats no han dit ni piu.

Callar és consentir, és donar per vàlida la interpretació de la consellera; una fantasmada sobretot el que han anat fent els independentistes, engrescats per uns dirigents que sabien que tot acabaria com el parenostre.