Fa cosa d’un any vaig escriure un article en aquest diari anticipant sobre com la pandèmia canviaria les nostres vides i alguns àmbits especialment. La mobilitat, el comerç, el turisme, l’espai públic, l’habitatge, el treball. Moltes coses havien de canviar després d’un any i mig tancats i com això afectaria a la manera que tenim d’usar i entendre les ciutats.
Potser el principal problema ha estat pensar que els canvis només aniran en la línia que ja tenim predeterminada però estava segur que la realitat seria molt més complexa i que les ciutats que ho entenguessin tindrien avantatge.
Però què havia de canviar o ja està canviant?
1. Havia de canviar la distribució de la població pel territori. Fins a l’arribada de la covid-19, la concentració de la població a les ciutats i el despoblament de les zones rurals semblaven inexorables. Amb l’experiència del confinament, les bones connexions actuals i amb l’auge del teletreball, zones a una hora del lloc de treball passaven a ser molt més valorades que abans de la covid-19. No sabíem si això revertiria la concentració en les àrees urbanes, però estava convençut que almenys les frenaria. I això tindrà molts impactes. Per exemple en mobilitat. Certament no hi ha hagut un «boom» de desplaçaments però hi ha un corrent de fons bastant irreversible en aquesta direcció.
2. La mobilitat havia de canviar, però no només cap a la pacificació. Hi ha una visió idealitzada sobre el devenir de les ciutats en la que aquestes cada vegada estaran més pacificades i els cotxes seran expulsats dels centres. Crec que és una visió del s. XX. No perquè aquesta tendència no es consolidi en el futur sinó perquè això no és tan senzill. Això té molta lògica en grans concentracions urbanes que tenen un bon transport públic que les articuli i que concentren bona part de la població de la regió. La població viu a la ciutat o a l’àrea urbana i pot desplaçar-se en transport públic. A petita escala, Vitòria podria plantejar-se escenaris pacificats sense gaires problemes. Bàsicament perquè la capital concentra el 70% de la població de la província i a més estarà ben comunicada amb les altres dues capitals basques. En canvi, per exemple Girona només concentra el 15% de la població de la demarcació i només té bones connexions ferroviàries amb Figueres i Barcelona. Si tenim en compte que la ciutat és un pol de serveis que genera 60.000 llocs de treball –molts públics– dels quals més de la meitat viuen fora de la ciutat, a més d’estudiants universitaris, veurem que pensar la mobilitat sense tenir en compte aquestes disfuncions és un suïcidi. Si les ciutats només pensen en la mobilitat dels seus veïns i no del seu àmbit d’acció, poden perdre oportunitats a marxes forçades. Si a més, gràcies al teletreball la dispersió poblacional pel territori s’accentua els problemes seran majors. Caldrà combinar la pacificació amb més espais per als cotxes a la perifèria i una mobilitat mitxa molt intel·ligent.
Això sí que s’ha complert. La mobilitat amb cotxe ha augmentat (a Barcelona, un 25% amb l’alliberament de peatges) mentre els poders polítics continuen reduint l’espai al cotxe. Això està tenint molts efectes econòmics al centre de la ciutat. Pensem que a l’Eixample, el 80% de la despesa no és de veïns de Barcelona. Aquest xoc durarà anys i segurament acabarà en empat.
3. El centres de les ciutats seran centres de serveis. Fins ara els centres de les ciutats només eren bàsicament centres comercials, continuaran essent-ho però altres serveis baixaran dels despatxos i ocuparan les primeres plantes. És una evolució normal, però caldrà una certa estratègia per tal de que la vida al centre continuï més enllà del migdia. Aconseguir el mixt residencial, turístic, gastronòmic, comercial i de serveis als centres serà clau. Això ja està passant. Notaries, autoescoles, despatxos ja estan ocupant espais cèntrics que fa uns anys semblaven impossible.
4. El món del treball es transformarà. Sembla bastant evident que el teletreball ha vingut per quedar-se però això no vol dir que afecti a tothom per igual. Això influirà en l’oferta de despatxos a la ciutat, en la gestió del temps, en la mobilitat, en l’habitatge, etc. També afectarà la gestió de molts espais de treball: la distribució, la higiene, els torns, etc. I de ben segur, sorgiran noves tipologies laborals natives de l’experiència del covid-19. Als Estats Units estan tenint veritables problemes per trobar treballadors presencials. Fins i tot, costa trobar gent que faci de Pare Noel. Alguna cosa està canviant en l’àmbit laboral.
5. L’impacte del turisme. A priori, el turisme hauria de tornar amb normalitat a partir del 2022. Segur que canviarà la manera com viatgem i per tant, també l’estructura turística que teníem fins ara. S’haurà d’adaptar a un turisme diferent. Encara és aviat per saber-ho però sembla que potser serà dels àmbits on els canvis seran menys evidents.
Els canvis s’estan produïnt, no amb la rapidesa que anticipàvem però potser amb una profunditat més gran. En tot cas, és evident que el marc on s’estan produint aquestes transformacions és en les ciutats. I no sé si totes estan entenent cap on bufen els nous aires.
