Aquests dies, quan un entri al supermercat, molt probablement es trobarà amb voluntaris del Banc dels Aliments o cartells animant a fer donacions per al Gran Recapte. La campanya, que ahir va arrancar, té l’objectiu de garantir els mínims vitals d’alimentació de desenes de milers de persones. Estic convençut que les donacions tornaran a ser un èxit. Però això no amaga que es tracta d’un fracàs de les administracions públiques i de la societat, que ja fa anys que són incapaces d’acabar amb bosses de pobresa endèmica a casa nostra.
Les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya ens diuen que un de cada quatre catalans és pobre, una xifra que no es veia des del 2012, en plena onada de desnonaments després de la crisi financera.
En ple debat de pressupostos, cap força política hauria de poder parlar de justícia social, igualtat i qualitat democràtica si abans no prioritza aquesta qüestió. Probablement es fa imprescindible una reforma fiscal per atendre aquestes necessitats socials. Abans d’apujar impostos podríem fer complir amb les obligacions tributàries a tothom. Podríem començar per obligar a que totes les consultes mèdiques privades tinguin datàfon i emetin factura.
