Necessitem líders honestos, democràtics, amb esperit de servei que transcendeixi el pensament únic econòmic i s’emmarqui en el necessari procés d’humanització, amb una fita utòpica a l’horitzó, deia en el meu article de 24 de setembre del 2021.
Avui us ofereixo el títol d’un llibre farcit de líders exemplars:
2000 años liderando equipos, de Javier Fernández Aguado, denominat el «el Peter Drucker espanyol». Vaig tenir el goig d’assistir a un dels seus Seminaris que parlava sobre la «Direcció per hàbits» i puc donar fe dels seus extensos coneixements i experiència en matèria de lideratge i direcció d’empreses.
La contraportada és prou suggeridora quan indica que temes i expressions del Management més actual, coaching, mentoring, entorns VUCA, feedback 360 i molts més, el llibre ens fa veure com aquests, altres conceptes i metodologies que alguns consideren d’última generació, són implementats des de fa segles. O sigui que «la sopa d’all», fa anys i panys que ha estat inventada.
El subtítol de llibre «Enseñanzas del Management més exitoso» ens mostra a través de més d’una setantena de vides vinculades a l’Església, com han dirigit equips que han fornit la societat en el temps que els ha tocat viure, en institucions per al benestar social, per a la millora de la sanitat, per a la formació i foment del coneixement i també empreses econòmica i socialment compromeses.
Són emprenedors amb afany d’afrontar els reptes i mancances que en cada temps i situació històrica frena i obstaculitza, la necessària dignitat humana, esclavitzant-la, marginant-la, posant obstacles al seu desenvolupament personal.
També ens fa veure ensenyances dels models de més èxit de Management, procedents de múltiples creacions de l’Església catòlica, començant per l’insuperable estil de gestió del seu fundador.
Desfilen pel llibres la vida i obra de personatges que han deixat i deixen una petjada imprescindible per donar resposta als reptes, tan en el moment de la seva fundació fins als reptes dels nostres dies.
Des de Jesús de Nazaret, Sant Benet de Núrsia, les Croades, Sant Francesc d’Assís, Sant Ignasi de Loiola, Sant Tomàs d’Aquino, Luter, Santa Teresa de Jesús, Sant Francesc de Sales, Sant Josep de Calasanz, Sant Pere Nolasc, Sant Antoni Maria Claret, Sant Joan Bosco, Charles de Faucold, Pere Arrupe, Santa Teresa de Calcuta, Josep Maria Arizmendiarreta i les Cooperatives de Mondragón, Francesc Moragas i «la Caixa». Tants i tants altres personatges, escrits capítol a capítol, en més de sis-centes pàgines.
Permeteu-me que faci un incís especial a Sant Pere Nolasc (1180-1256) per les seves decisions innovadores en temps convulsos, creant una organització per ajudar els més desgraciats de la societat.
L’organització que va crear –els mercedaris– en honor a la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de Barcelona, tenia elements religiosos i militars. Professaven quatre vots, els tres usuals en l’àmbit religiós –pobresa, castedat i obediència– però destacava el quart vot que anomenaven de sang. Consistia en estar disposats a donar la pròpia vida per alliberar captius i esclaus.
El primer màrtir de l’Orde de la Mercè va ser Ramon de Blanes, decapitat per l’exclusiu delicte de ser cristià.
Nascut a Blanes, de la noble família dels senyors de Blanes, l’últim quart del segle XII i mort el 6 de gener de 1235 a Granada, on fou enviat a redimir esclaus i captius.
Cofundador de l’Orde de la Mercè, venerat com a Sant entre els de la seva Orde, l’Església Catòlica el considera venerable.
Confio que l’amable lector dispensi aquesta darrera cita sobre Blanes, el meu poble, on poso de relleu un paisà màrtir, poc conegut, possiblement desconegut que li devem, en justícia, fer-lo mereixedor d’advocació i honors, com Déu mana.
