Al meu nebot no el deixen jugar a futbol a l’hora del pati. L’equip docent de la seva escola s’ha reunit formalment i ha decidit quines activitats podran fer, i sobretot quines no, els infants a la seva estona d’esbarjo. Aquí ja podríem trobar una primera incongruència, si està demostrat que els nens i nenes necessiten a mig matí una estona per sortir al pati, per desconnectar, moure’s en llibertat i fer allò que els vingui de gust, realment els adults els hem dirigir cap unes activitats i prohibir d’altres? Doncs darrerament, a molts claustres de professorat de primària, es creu que sí. Que ja n’hi ha prou de la tirania del futbol i de fer sempre el mateix, ara els direm què han de fer, però començarem prohibint que sempre és més fàcil. «Patis cooperatius», diuen uns; «dies sense pilota», en diuen altres. L’argument més sostingut és que els de la pilota es mengen l’espai de la resta, si és així, busquem com compartir aquest espai, si el que cal és motivar a aquells alumnes que no juguen a participar d’alguna activitat, proposem-les, dinamitzem altres espais. Però potser no cal abolir allò que funciona sol, i que dona un moment d’activitat física tan recomanable, activitat auto-organitzada i auto-gestionada. Continguts, per cert, tan aplaudits en altres contextos a l’aula.

Un altre argument, sovint emprat pels talibans del pati, és que genera conflictes. Sí, els alumnes que encara no saben canalitzar les seves emocions, a través de l’activitat física sovint tenen comportaments no assenyats. Aprofitem-los doncs, per educar en valors. I no ens oblidem que aquests alumnes si els prohibim el futbol canalitzaran les seves emocions per una altra via, que la natura de l’individu no la camuflarem amb una activitat diferent.

Darrerament hem llegit que a Barcelona han aixecat a cop d’excavadora pistes esportives dels patis de les escoles per crear espais verds. El segon em sembla perfecte, però no cal que sigui en detriment del primer. No podrien conviure les dues propostes en harmonia? Si falta espai potser el problema no és els d’infants que volen jugar a futbol. Potser d’aquí poc es veuran partidets de futbol en aquells espais verds, fent servir dos arbres de porteria i driblant un banc si vols fer gol. Després potser vindrà algun il·luminat a dir que allà el que caldria és una pista esportiva.

Deixem als infants que juguin al que vulguin en la seva estona d’oci, proporcionem-los material divers, motivem per la descoberta d’altres opcions, aprofitem aquelles accions per educar i reflexionar plegats, però no prohibim si us plau. La prohibició és el primer recurs del que no té arguments per imposar les seves idees.