En altres ocasions he parlat de la necessitat que organismes que presten serveis indispensables per a la ciutadania siguin eficients, proactius i servicials envers les persones, a més d’actuar amb rectitud, objectivitat i sense discriminació. Malauradament, amb l’excusa de la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències, moltes administracions públiques, per no dir totes, han reduït serveis, i han limitat fins a extrem inimaginable l’accés dels interessats, amb la lentitud desesperant de les cites prèvies, tardant excessivament en la contesta i en la resolució dels problemes. I s’està normalitzant, escandalosament, la deshumanització, donant prioritat a l’atenció telemàtica. La celeritat, l’atenció personalitzada i la presència dels empleats i funcionaris en els seus llocs de treball brillen per la seva absència. I em consta que hi ha molts treballadors públics que no estan contents amb la situació, perquè veuen ja imprescindible que el servei s’ha de fer presencial i a ple rendiment.

I un dels organismes amb major incidència en la vida i drets de les persones és l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), entitat que gestiona, administra i resol les prestacions econòmiques més importants del Sistema de Seguretat Social. El reconeixement de pensions d’invalidesa, de jubilació, de viudetat, la decisió sobre determinació de contingència en els casos on s’ha de determinar si la causa d’una baixa mèdica és malaltia comuna o és accident de treball o malaltia professional, i d’altres rellevants temes estan confiats a tal Organisme.

Els problemes que genera la manca d’atenció a les persones, la manca d’acompanyament, la manca de tracte directe i escalfor humana, i el reguitzell d’obstacles que troba la ciutadania per accedir a les administracions es pot dir que és escandalós i inadmissible. És hora de superar obstacles i buscar solucions. Per què no es posen mitjans per resoldre el problema de la determinació de contingència, competència de l’INSS, i es deixa acumular la feina sense resoldre-la abans d’un any? Per què no es recupera el treball presencial, a totes les administracions, i es presta servei i atenció directa a la ciutadania? Per què s’ignora que el servei públic és una peça fonamental d’una societat avançada i justa? Espero que la pandèmia no serveixi d’excusa per retrocedir en el servei públic i en el deure de les administracions d’atendre la ciutadania i resoldre les seves peticions i reclamacions amb celeritat, objectivitat i justícia, tot respectant el dret a una bona administració.