Presidentorra ha assolit el cim de la seva existència, allò per a què estava predestinat. Fa una setmana va ser nomenat Confrare d'Honor de la Ratafia, la qual cosa fa que la seva vida finalment hagi adquirit sentit. Presidir la Generalitat era només un pas que estava obligat a realitzar -a desgana- abans d'arribar al lloc que mereix, que no és altre que el de cantar, allà on vagi, les excel·lències d'un licor d’herbes, millor tard que mai. Ho dic sense cap demèrit cap als honrats productors de ratafia, tot el contrari: en altres llocs no serà així, però a Catalunya no hi ha cap dubte que passar de presidir el governet a ser l'ambaixador d'un licor, és un gegantí pas endavant. El mateix Pere Aragonès presideix el governet només com un graó cap a cotes més altes i més apropiades al seu talent, qui sap, ja que per edat encara no pot consumir alcohol, tal vegada arribarà a ser nomenat consumidor preferent de galetes maria, tot un honor en comparació amb el seu càrrec actual.
Li ha costat tota una vida, però al final ha abraçat el seu destí i, de passada, una ampolla . Un cop Presidentorra ha arribat al màxim que li permeten les seves capacitats -més les digestives que les intel·lectuals- veu obrir-se al seu davant el buit. ¿Què fer amb el que li resti de vida, ara que és sabedor que no podrà arribar més amunt, conscient com és que enaltir els mèrits d'un licor, suposa en el seu cas haver tocat sostre? No són pocs els homes que cauen en la depressió quan veuen que ja res els motiva, pitjor encara, n’hi ha que en tal situació cauen en el vici de la beguda, un perill que aguaita especialment Presidentorra a causa de la naturalesa de la seva nova activitat. Vulgui Déu que, si decideix ofegar en alcohol aquest buit existencial, faci honor al seu càrrec i sigui a base de ratafia.
Davant l'evident absència de capacitat intel·lectual en Presidentorra, els responsables de la ratafia de Santa Coloma de Farners han tingut en compte altres mèrits per a nomenar-lo Confrare. Foren els únics de Catalunya que no es van dur a engany i van comprendre des de l’inici a què es referia aquest home quan anunciava pomposament que mai es rendiria, que persistiria fins al final: a no deixar anar l'ampolla de ratafia fins a buidar-la per complet. I res més.
