Tots els partits tenen problemes interns, sobretot quan no tenen el poder. De ben segur que el PSOE no se’n lliura, després de la sortida d’Àvalos de la secretaria d’organització i d’un ministeri important. O fins i tot la majoria de seguidors de Susana Díaz han desaparegut, mentre ella es refugia en el Senat, per tal de gaudir d’un sou públic. Ningú no s’ha atrevit a plantar cara a Pedro Sánchez, fins i tot en el moment en què les enquestes li han anat en contra. Però ja se sap, el poder serveix per a col·locar amics i enemics. Aquests darrers per tal que no emboliquin la troca i no facin nosa.

I així podríem parlar d’altres formacions com Unides Podem, Ciutadans o JxCat a on corren ganivets ben esmolats des de fa una bona colla de mesos. Però el cas del PP és ben curiós. Quan tothom se les prometia felices, després de superar la moció de censura de Múrcia i de la gran victòria a la Comunitat de Madrid, ha estellat una guerra interna que no se sap com pot acabar.

De moment, els personalismes ja han fet fracassar el congrés del PP andalús i el malestar del president Moreno-Bonilla era ben evident el proppassat diumenge. Havia organitzat una festa per tal de reforçar la seva figura davant de les properes eleccions autonòmiques i entre Ayuso, Egea, Casado i el llibre de Cayetana li han amargat el congrés. Tots els barons ja han manifestat la seva preocupació, atès que una crisi interna d’aquestes dimensions afectarà tothom, fins i tot els candidats conservadors als ajuntaments.

Els llargs aplaudiments dirigits a Ayuso a Andalusia han estat un avís clar a la direcció del partit. El tàndem Casado-Egea no ho té fàcil davant una tossuda presidenta madrilenya que no vol ser controlada i a la vegada vol confeccionar les properes llistes electorals de la seva circumscripció, sense cap mena d’imposició. I això fa tremolar un Casado que veu com es posa en dubte la seva autoritat.

I si amb això no n’hi hagués prou, la diputada per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ha publicat un llibre on deixa en ridícul no només el secretari general del partit, sinó que posa en dubte la capacitat intel·lectual del líder del PP. Ja se sap que Casado en quatre mesos va aprovar dotze assignatures de Dret a la Cardenal Cisneros i segons sembla l’actual membre del Tribunal Constitucional, Enrique Arnaldo, hi va ajudar. El favor certament ha estat ben recompensat. Però els dubtes perseguiran tota la vida a l’advocat i exassessor d’Esperanza Aguirre en aquella època.

Ara ja demanen des del PP que Cayetana torni l’escó, però Casado calla. Tothom sap que la diputada defenestrada fa uns mesos com a portaveu té molta informació i podria fer trontollar el lideratge d’un personatge que es veu incapaç de posar fi a les picabaralles internes.

En plena crisi Isabel Díaz-Ayuso participà en el programa de Pablo Motos, El Hormiguero. Es va sincerar davant de l’opinió pública i guanyà una bon grapat de vots. La presidenta, malgrat tot el que se li digué en campanya, és una política preparada i que sap on va i els objectius que té. De ben segur es situa a l’ala més dretana del PP, molt allunyada del centre, però gaudeix d’un discurs que quallaria no només a la Comunitat de Madrid, sinó amb moltes altres regions de la resta d’Espanya. I a més té un altre punt a favor indiscutible: aturaria l’ascens de Vox. La formació ultradretana menja espai popular i Ayuso representaria posar-hi fre de la mateix manera que es va menjar tot l’espai de Ciutadans, tot deixant el partit d’Arrimadas fora de l’ Assemblea de Madrid.

Veurem què passa amb el crit d’alerta dels barons del PP. La majoria tenen clar que, de continuar amb aquestes discussions, patiran un desgast d’ unes dimensions inimaginables fa només uns mesos. En una època sense majories absolutes, l’electorat no perdona les discrepàncies internes i avui el PP s’ha perdut en discussions i no parla ja dels problemes reals d’Espanya. I si continuen marejant la perdiu, tot volent desacreditar Pedro Sánchez en qüestions estèrils, una bona part del seu electorat els abandonarà. Molts dirigents conservadors demanen ja una intervenció contundent de Pablo Casado que posi fi a una situació insòlita. Però de moment el líder popular calla. Fins quan?